Ciutats mortes

Escric en calent després de veure el documental sobre els fets del 4 de febrer de 2006 a Barcelona on un guàrdia urbà va quedar tetraplègic durant una batussa en una festa dins un teatre ocupat del barri del Raval. Arran d’aquesta agressió es va desfermar una onada d’actuacions lamentables per part de les forces “de seguretat” i els polítics responsables de les mateixes. Heu de veure el documental i entendreu el relat de tot el que va passar fins a dur cinc joves a la presó, amb el posterior suïcidi d’una de les joves.

 

Més enllà del relat emotiu, cru, detallat, poètico-visceral i en primera persona de tot el que va passar als acusats, no passa desapercebuda la crítica a un model policial, polític i social que no és el que molts desitjam. Un model policial que ha de canviar per tal de que s’acabi amb la impunitat de la que s’aprofiten determinats energúmens.

 

En públic ens volem mostrar com una societat oberta, madura, respectuosa, justa, tolerant i que funciona com un rellotge. El documental, però, ens mostra una realitat on la impunitat policial, la violència, el racisme, la intolerància, l’homofòbia, els pressupòsits ideològics i els clixés estètics marquen el camí. Tortures en els calabossos, detencions injustificades, mentides, manipulació de proves,  enganys a l’opinió pública, pallisses, judicis parcials… Tot val a l’hora de mantenir l’estatus quo.

 

I tot això passa en la cosmopolita Barcelona, pretesa capital de la llibertat, del bon rotllo i d’una manera de fer les coses que pretén ser l’enveja de mig món. Tot plegat una farsa, una gran mentida amb els peus de fang. Una mentida que és imprescindible saber fins a quin punt coneixien els polítics responsables de la Guàrdia Urbana.

 

S’ha destapat aquest cas perquè dos dels animals que feien de guàrdies urbans, varen detenir i torturar a un jove de raça negra que, ai las!, aquesta vegada no era un mort de gana sinó que era fill d’un diplomàtic que va moure cel i terra fins a aconseguir reunir proves i aconseguir un judici just.

 

És evident que existeixen les clavegueres de la societat, aquells ambients on determinats personatges sense escrúpols es mouen sense problemes per tal de fer els seus negocis opacs, millorar el seu nivell de vida de manera irregular, o simplement delinquir. I la policia, tota policia, inclosa la Local de Palma, hi ha de tenir contacte directe. És la seva feina tenir sota control aquest submón. El problema és quan hi tenen membres que s’hi mouen com peix dins l’aigua i acaben funcionant obeint els seus propis interessos i no els de la Comunitat. I els seus propis companys els encobreixen i els seus superiors, vés a saber perquè, també. I arriba la responsabilitat a uns polítics que, o per desconeixement, o per por, o per incompetència, o simplement perquè assumeixen aquests “danys col·laterals”, prefereixen no fer canvis i mantenir aquestes pràctiques dins el cos policial.

 

A Barcelona, l’escàndol s’ha destapat 8 anys després d’uns lamentables fets, i gràcies a un documental que portarà coa i segurament farà obrir de nou la causa judicial.

 

A Palma fa mesos que hi ha portades de diaris que incriminen la cúpula de la Policia Local per diferents temes, fins i tot el regidor responsable està imputat, hi ha detencions setmanals de diferents càrrecs policials, però aquí sembla que no passa res…

 

Esperem que no faci falta arribar a tenir morts damunt la taula per tal de que algú s’animi a fer un documental que posi els focus damunt la impunitat amb la que s’ha mogut una part de la policia d’aquí durant anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *