Compromise

Cert temps enrere llegia un article que explicava el significat de la paraula anglesa compromise. El terme no té traducció possible a cap de les llengües de l’estat espanyol, i significa “mutu acord entre dues o més parts que es comprometen a fer concessions”. És un detall prou rellevant: els britànics han integrat, començant pel seu llenguatge, que hi ha un univers de maneres de satisfer la seva idea primigènia. Donen per fet que no es pot exigir cap esforç a l’altre si un mateix no està disposat a cedir, i que és mitjançant el diàleg que s’assoleixen els bons acords. És clar, sempre que hi hagi voluntat d’arribar-hi.

Ens hem acostumat a sentir parlar del canvi com si fos una utopia, com si la situació natural, invariable, fos que el PP governàs les institucions. En un escenari on el partit governant està infestat de corrupció, on el seu president és acusat pel seu propi tresorer d’haver ficat la mà a la caixa B, que s’absenta dels debats electorals i que és capaç de comparèixer per a donar explicacions sobre els presumptes robatoris de la seva organització davant la premsa a través d’una pantalla de plasma, el canvi seria una realitat en la majoria dels supòsits electorals. En primer lloc, perquè el més probable és que el suport predominant de la ciutadania es dirigeixi a les forces alternatives al partit de govern -com així ha estat a les darreres generals-, i en segon lloc, perquè en la majoria dels casos les forces alternatives tenen la capacitat de pactar un programa de govern que satisfaci l’anhel de canvi.

El 2004 és mobilitzà l’electorat progressista quan es constatà que el govern d’Aznar havia mentit en relació a l’autoria dels atemptats de l’11M i per la seva implicació a la guerra d’Irak. Mesos abans ja havia assajat la mentida amb aquella història dels hilillos de plastilina que sortien del Prestige -una vegada més, una història protagonitzada per l’inefable Rajoy, però sense plasma pel mig-. En aquell moment, el PSOE que en els anys següents lideraria noves polítiques com la derogació de la LOCE -l’embrió de la LOMCE-, l’aprovació de la llei de dependència, el matrimoni igualitari o la llei de memòria històrica, va capitalitzar el vot de canvi. És clar, que l’Espanya del 2016 no és la de 2004.

La qüestió és el canvi. Tal vegada, tant de repetir que si que es pot, ens han fet creure que és impossible. I no, no ho és. De fet és una realitat a molts dels nostres territoris, on les polítiques han canviat radicalment en un any. O és que al nostre estat de les autonomies, amb competències bàsiques com sanitat, educació i benestar social transferides a les comunitats autònomes, només podem parlar de gir polític quan es produeix al govern de l’estat?

Que ho demanin als valencians i valencianes, que han menjat PP vint anys seguits -vint anys en els que han arribat a omplir Mestalla de banderes blaves i gavines-, o que ho demanin als extremenys o castellanomanxecs, on quatre anys els han bastat per donar portal als conservadors. O que ens ho demanin a nosaltres, la gent de Balears. O que ho comentin amb els granadins, que han estat capaços de fer un pacte transversal contra la corrupció del PP. Si, exacte, un pacte on hi són Podem i Ciutadans, amb el PSOE.

Les eleccions del 26 de juny no són una segona volta, extrem no previst al nostre sistema democràtic. Tampoc són una repetició de les mateixes, ja que això induiria a pensar que els polítics de torn fan repetir la votació a la gent perquè no els ha agradat el resultat. Són unes altres eleccions, amb un altre escenari, derivat de l’absència de compromise. Canviarà substancialment l’escenari o no? No ho pot determinar ningú a aquestes altures, però posem per cas que no. Imaginem un escenari on el PP és el més votat, on no li basta el pacte amb Ciutadans per a assegurar-se la majoria necessària per a governar i on l’esquerra tampoc disposi d’aquesta majoria -batalletes per la segona i tercera plaça a part-. Durem la ciutadania a les urnes una altra vegada?

I, mentrestant, Rajoy cada vespre es fuma un pur a la Moncloa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *