Confirmant la desigualtat

De nou, un informe corrobora el que fa anys molts venim denunciant: que la crisi econòmica i, sobretot, la gestió que se n’ha fet han incrementat la desigualtat social, eixamplant la rasa que sempre ha existit entre les elits i els col·lectius menys afavorits. I no és fruit del treball d’alguna d’aquelles entitats a les que el ministre Montoro no concedeix cap tipus de credibilitat, sinó del propi Banc d’Espanya (encara que, si parlem de credibilitat, l’organisme regulador no passa precisament per un dels seus millors moments).

L’Enquesta Financera de les Famílies palesa que tot i que la riquesa de les famílies ha caigut des de 2008 en tots els segments, la baixada s’aguditza en aquelles llars més pobres i amb renda més baixa. De fet, i vist de manera global, la riquesa mitjana (el punt en què el 50% dels casos estan per sobre i l’altre 50%, per sota) de les llars espanyoles es va situar el 2014 en 119.400 euros, fet que suposa una reducció del 22,1% des de 2011. No obstant, i confirmant la tesi dels desiguals efectes de la crisi, l’1% més ric tenia l’any 2011 quasi el 17% del total de la riquesa d’Espanya, percentatge que es va incrementar fins superar el 20% el 2014

A partir d’això, un incís per denunciar que les dades es refereixen a desembre de 2014, sense que hi hagi cap tipus d’explicació a perquè l’explotació estadística i l’anàlisi dels resultats hagin necessitat més de dos anys. Com és lògic, s’han de treballar bé, depurar i fer tot el que calgui per elaborar un informe consistent, però el lapse de temps a sens dubte excessiu i pot desvirtuar la lectura que se’n faci. De fet, serà un argument que de ben segur utilitzaran els que defensen la continuïtat de les polítiques per fer front a la crisi.

Tornant a les dades, si s’analitzen les llars amb menys riquesa la caiguda porta a aquestes famílies al terreny negatiu: tenen un patrimoni de menys 1.300 euros, és a dir, tenen més deutes que actius. En el cas del segon esglaó, que estaria entre els més pobres i la meitat de la taula, la caiguda de la riquesa és del 42%. Si ens fixam en el decil superior, l’any 2014 tenien de mitjana 1,3 milions d’euros, el que suposa una caiguda de només el 4% i confirma l’ampliació de la bretxa de la desigualtat.

A més, també hem de parlar d’una desigualtat etària, doncs durant els pitjors anys de la crisi, les rendes que més van patir van ser les dels joves, afectats per un increment de l’atur i la precaritat salarial, i les que menys, les de les persones majors de 65 anys, doncs les pensions han suposat un matalàs molt importants per a molts .

Si a tot això hi sumem altres fonts, com ara l’Enquesta de Condicions de Vida elaborada per l’INE, haurem de concloure que la població amb menys recursos és la que més s’ha empobrit durant la crisi, consolidant així una societat on la desigualtat i la descohesió són autèntiques protagonistes. I, dissortadament, s’està optant per seguir aprofundint en les polítiques que ens han portat fins a aquesta insuportable situació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *