Consolidar la desigualtat

Espanya és un dels països europeus amb major desigualtat de renda, i la diferència entre els més rics i els més pobres no ha fet més que augmentar. El 2014, va ser el quart país més desigual d’Europa, només per darrere d’Irlanda, Sèrbia i el Regne Unit. La capacitat de l’Estat per reduir aquesta desigualtat a través de la política tributària i les transferències socials, ha resultat poc reeixida. Mentre el 2006 el 10% més ric gaudia d’una renda 10 vegades superior a la del 10% més pobre, el 2015 aquesta diferència va ser de 15 vegades.

Aquestes són algunes de les conclusions del darrer informe d’Oxfam Intermón, titulat “Bajan los salarios, crece la desigualdad“, en el que també es palesa que el salari mitjà brut és avui més baix que fa deu anys (va caure un 6,1% entre 2008 i 2014), però amb grans diferències en funció dels nivells salarials. De fet, la desigualtat salarial a Espanya va augmentar durant els anys de crisi econòmica sobretot per la caiguda dels salaris més baixos, doncs la població treballadora situada a la part superior de la distribució salarial va aconseguir mantenir o fins i tot augmentar els seus ingressos. És a dir, que la distància entre els que més guanyen i els que menys guanyen s’ha fet més àmplia.

A més, i com ja hem repetit en diverses ocasions en aquest Periscopi, al voltant d’un 15% de les persones treballadores a Espanya es troben en risc de pobresa i exclusió social. Tenir una feina ja no assegura cobrir les necessitats més bàsiques ni molt menys poder desenvolupar un projecte de vida amb un mínim de benestar. Aquesta preocupant figura del treballador pobre afecta de manera encara més greu a les dones (les dones han de treballar fins a 50 dies més per percebre el mateix salari que un home), que juntament amb els joves són el col·lectiu més colpejat per aquesta creixent desigualtat salarial.

Els anys de crisi i les polítiques adoptades per fer-hi front, lluny de ser la solució, agreugen la situació de milions de persones, consolidant aquesta desigualtat i afavorint l’enriquiment de la minoria que es troba en la cúspide. I el nou govern de Mariano Rajoy no se n’amaga, d’afirmar que la seva intenció és continuar pel camí iniciat fa ara cinc anys, aprofundint en les pernicioses reformes aprovades. El manteniment del nucli dur de l’executiu és un clar missatge per a tots aquells que aspiren amb introduir algun tipus de canvi en l’estratègia marcada.

Mentrestant, l’equitat continuarà sent un somni impossible, la desigualtat s’anirà consolidant com un fet innegable (i, segons el discurs oficial, contra el que no es pot lluitar) i la cloquejada recuperació seguirà oblidant a bona part de les famílies espanyoles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *