Constitució, la reforma que no serà, afortunadament!

Dimarts es va celebrar o commemorar  un any més, la festa que recorda l’aprovació via referèndum de l’actual carta magna.  Festivitat que s’ha transformat conjuntament amb la de la Immaculada en un macropont laboral. I també assistim any rere any a com  es repeteixen les notícies sobre la conveniència, o no, d’abordar la reforma del text que enguany compleix 38 anys.

No obstant això, l’aparició al panorama polític de CIUDADANOS i PODEMOS ha fet canviar un xic el que s’havia transformat en una avorrida repetició d’ítems.  Les dues formacions volen canvis al text, de fet, són la pedra angular de les seves respectives ideologies, si a més hi afegim els gestos del PSOE, amb la mateixa aquesta línia, obtenim en teoria quasi tots els ingredients per començar a reformar d’una vegada la Constitució i resoldre d’una vegada la despolitització de la Justícia, el problema territorial, un finançament just, o que es reconegui d’una vegada el fet insultar de forma explícita la Llei de lleis.

Arribat aquest punt ja els dic que no serà en aquesta legislatura quan res reformi el text, fonamentalment per dues raons.  La primera és la necessària col·laboració del PP per abordar la reforma, la qual cosa implícitament ens porta a PODEMOS, vostès pensen que es poden posar mai d’acord aquestes dues formacions  a l’hora de reformar la Constitució? Jo tampoc!

Llavors, encara ens queda la possibilitat que la resta de formacions puguin tirar endavant amb la reforma, de fet tenen majoria qualificada per fer-ho, i sense ni tan sols haver de menester  el suport dels partits nacionalistes. Doncs què impedeix que al PP arribar a un acord amb el PSOE i CIUDADANOS i procedir a la reforma? El fet que PODEMOS pugui demanar que aquesta reforma sigui referendada mitjançant un referèndum. Sí, els dos grans partits i els seus coaligats no poden evitar un referèndum si el 10% dels diputats ho demana.

És en aquest punt on arribem a la segona raó que impedeix al PP afrontar la reforma, vist el que hem vist darrerament a Gran Bretanya amb el Brexit, Colòmbia i Itàlia, sens dubte que el referèndum per al canvi constitucional es transformaria en un plebiscit per Mariano Rajoy. El gallec no es caracteritza precisament per afrontar riscos innecessaris, a més d’un immobilisme desesperant.

Per tot això els dic que no confiïn gaire que es reformi la Constitució a curt termini, com a mínim durant aquesta legislatura, però tot a la vida té la seva lectura positiva, esperem que quan aquesta es faci efectiva el Parlament espanyol compti amb la presència de representants d’El Pi, Proposta per les Illes (com a mínim), que vertaderament defensaran els interessos de les Illes Balears i els seus habitants, perquè aquests figurin a la nova Constitució.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *