Control

És recurrent el debat sobre si nosaltres, els ciutadans, estam massa controlats o vigilats. Les administracions disposen d’un volum ingent de dades personals (laborals, financeres, residencials…) i fins i tot alguns asseguren que una empresa privada com és Google sap més de la nostra vida que els nostres amics més íntims. L’equilibri entre la imprescindible privacitat i el control necessari és difícil d’assolir, però hi ha casos que malauradament palesen que la responsabilitat personal no és suficient.

Amb una dosi excessiva d’ingenuïtat, sempre he cregut que l’educació i la conscienciació són molt més efectives a llarg termini que la coerció i el càstig. És a dir, que hauríem de fer les coses (o deixar de fer-les) per voluntat pròpia, perquè sabem que és el correcte, no per la por a una multa o a una pena de presó. Amb això no vull dir que la part punitiva es pugui eliminar, però sí que hauria de pesar menys en les decisions personals i col·lectives.

Tot això ve perquè he llegit la notícia que les estacions de la ITV de Mallorca estan col·lapsades des que la DGT ha instal·lat unes càmeres capaces de llegir la matrícula dels nostres cotxes i comprovar si hem passat la inspecció obligatòria. Les xifres parlen d’un increment de les revisions d’un 11% respecte el 2015, el que significa que més de 35.000 conductors han decidit passar la inspecció únicament quan se’ls ha amenaçat amb un multa (o, més aviat, amb l’increment de les probabilitats de rebre-la). De la mateixa manera, i parlant només de la conducció, ningú s’hauria de posar el cinturó, no utilitzar el mòbil o no beure alcohol si ha de menar perquè tengui por a una sanció, sinó perquè ha pres consciència de qüestions com la seguretat, el respecte o el no posar en risc la vida dels altres. Dissortadament, mentre hi hagi gent que únicament respon a la coerció, haurà d’haver-hi control.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *