Conviure o discriminar, tu tries

És el títol de la campanya de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació del nostre Govern. Imatges que apareixen als mitjans de comunicació, premsa escrita, xarxes socials… Fotos on es destaca la imatge d’una persona en primer terme, un home negre o una al·lota amb trets indígenes i en segon terme persones que els assenyalen.

Conviure o discriminar, una tria que sembla fàcil i evident. No som racista! Però…quantes vegades ho hem sentit? I acaben la frase amb tòpics la majoria de vegades falsos. Els donen molts ajuts, o ho volen tot…

La discriminació no només és l’apartheid de Sud-àfrica, o els negres a EUA. Aquestes formes de discriminació són rebutjades diria que pel 99% de la població que ens diu que no és racista. Però la discriminació té altres formes més subtils, més amagades. Aquelles que es manifesten en comentaris  negatius quan parlen dels estrangers que conviuen amb nosaltres. Estrangers, alerta! Estrangers que han vingut amb la necessitat de fer feina i fugir de la misèria. Els altres, els del nord d’Europa o del centre, suecs, alemanys, que ens compren els pisos al centre de Palma, aquests no es veuen igual.

Quantes vegades hem sentit, jo no els vull cap mal però la meva filla no m’agradaria que es casés amb un negre? O no els faria mal, però són diferents a noltros! Sense especificar en què i perquè. Discriminar és això, separar, diferenciar. Quan reclamem la igualtat de dones i homes no distingim per l’origen, per la religió, per l’orientació sexual. Si creiem en la igualtat vol dir de totes les persones, sense distingir per sexe, per gènere.

Conviure per tant, ha de ser la tria. Ha de ser allò que expliquem en resposta a les actituds discriminatòries que ens trobam en la vida quotidiana. I en trobem a l’institut d’ensenyament, a l’escola de primària. Al centre de salut, a l’oficina bancària. En trobem al transport públic, a la botiga, a la farmàcia, al bar. I hem de ser valentes en les respostes.

Hem de tallar aquests comentaris, aquestes actituds. Conviure és la tria. Convivim les persones que compartim els espais públics, els carrers, els centres de salut, d’ensenyament, de l’administració. Convivim i ho hem de fer sense discriminacions, sense comentaris racistes.

Perquè actituds masclistes, negatives, n’hi ha en persones de totes les procedències, de totes les religions…actituds racistes no poden ésser consentides en un espai públic. Ni com a acudits, ni com a comentaris…

Hem de saber transmetre l’actitud ciutadana de convivència en les nostres activitats. No només ho hem de demanar als educadors dels centres escolars. També ho hem d’exigir als professionals que treballen amb persones, siguin dels serveis socials, de la sanitat, de l’administració. De l’empresa privada o de la pública.

Hem de ser ciutadanes actives contra les discriminacions. La ciutadania és convivència i aquesta té aquesta obligació, el respecte cap a les altres persones, no pot existir una ciutadania responsable i respectuosa sense una actitud oberta i no discriminatòria.

En aquests dies que ens apel·len als bons sentiments des de tantes campanyes publicitàries, donam l’enhorabona per aquesta campanya de la Conselleria. Una bona campanya!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *