COP22, de Marrakech a les Illes

Aquests dies té lloc a Marrakech, la cimera 22 sobre canvi climàtic, que organitza l’ONU. Els resultats seran bons per alguns, insuficients per altres, però el que és segur és que el canvi climàtic al marge de cimeres és aquí i ens afecta.

A primeries de 2012 es feia públic que l’empesa captadora de tendències OAK Power Comunicación havia realitzat una enquesta en la que els turistes d’alt poder adquisitiu s’estimaven més destinacions turístiques amb propostes naturals i respectuoses amb el medi ambient.

Avui, la Fundació GADESO presenta el Anuari 2015 sobre turisme, on dóna un toc d’atenció sobre el fet de tenir que consolidar alguns visitants que han vingut per les situacions de conflicte d’altres destins competitius del Mediterrani, des de Turquia al nord d’Àfrica i que pel 2017 faran una ofensiva important en preus.

Certament vivim del turisme i no podem anar en contra d’aquest sector econòmic en el curt termini, però sí que podem pensar-lo i dissenyar-lo amb unes particularitats diferents al turisme de sol i platja dels anys 60 i 70. Cap sector econòmic ha sobreviscut sense reinventar-se i el turisme no pot ser una excepció.

Considerant que som un territori petit, sembla ser que hauríem de caminar cap a la «qualitat» en lloc de la «quantitat» i això a més, està avalat per les preferències dels turistes amb alt poder adquisitiu. La massificació espanta i fa morir d’èxit al propi sector.

Setmanes enrere sortia una manifest «Sense límits no hi ha futur», potser no comprés per tothom, començant per part de l’empresariat.

De la mateixa manera que hi ha que aturar-se a esmolar la destral per poder seguir fer-la servir, aturar-se a reflexionar sobre on estem i cap on volem anar, però sobre tot cap on no podem seguir anant ens pot ajudar i molt.

Si el sector no té futur, tampoc ho tindrà la societat, els llocs de feina i la sostenibilitat.

L’OMT (Organització Mundial de Turisme) el  1 d’octubre de 1999 va aprovar el Codi Ètic Mundial pel Turisme i en el 2003, la I Conferència Internacional sobre Canvi Climàtic i Turisme a Djerba (Tunísia) va aprovar una declaració amb un decàleg de 10 punts. Aquests acords internacionals, podrien ser un punt de referència important per caminar en la recerca d’un model sostenible, diferenciat i sostenible que anés més enllà de les «grans declaracions institucionals» i es pogués traduir en fets.

La mala gestió durant els 23 anys de la Declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera, han de ser un exemple de com no s’han de fer les coses.

Podríem dir que és evident que la tendència a nivell mundial és la d’adoptar criteris de creixement sostenible a diferents sectors, que fer-ho a més dóna valor afegit a l’economia i és un potencial per crear llocs de feina estables, localitzats i dignes.

Tot i que hi ha amenaces clares com les de Trump o aquí amb el PP que és un dels partits que menys respecte el medi ambient i els valors de la sostenibilitat (que en voleu d’un president que no es creu el canvi climàtic i que del Prestige en primer dea que només eren «unos hilillos de plastilina…»), si la nostra societat és capaç d’anar per aquest camí, tindrà premi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *