Corrupció o règim?

Aquests dies hem pogut certificar, amb les actuacions judicials arran de la trama Púnica i després amb la detenció d’Ignacio González, l’expresident de la Comunitat de Madrid, i altres al voltant dels “trapitxeos” de l’empresa pública d’aigües Canal Isabel II, el caràcter sistèmic de la corrupció a Espanya.

A pesar dels esforços dels fabricants d’argumentaris del PP per fer-nos veure que l’assalt a les arques públiques al qual ens hem acostumat és cosa “de persones”, cada cop queden menys dubtes que les “persones” destingudes, investigades i en determinats casos, jutjades i condemnades, no eren simples peons emmalaltits d’ambició, ni algú que “passava per allà”.

Eren i són responsables polítics de primer nivell, que han surat en un ambient de partit i de gestió en què es naturalitzava el cobrament de comissions per engreixar el poder i les xarxes del partit i les butxaques de qui s’aprofitava d’un càrrec de servei públic per fer-lo servir a interessos privats i altament extractius.

Els contractes i concessions públiques, sobretot de grans obres i infraestructures, han estat el brou de cultiu en el qual aquest engranatge perfecte de polítics, empresairs i banquers -amb les seves respectives “portes giratòries”- i fins i tot periodistes a l’estil d’Inda o Marhuenda ha funcionat a la perfecció. Quants anys fa que “persones” tan rellevants com el president del govern d’Espanya, Mariano Rajoy, o l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, coneixien les andanzas d’Ignacio González i els comptes a Suïssa? No haurien de fer públics els seus comptes privats a l’estranger els qui es vulguin dedicar al servei públic? Ha jugat un paper facilitador -i per tant còmplice- el Ministeri d’Exteriors en totes aquestes operacions empresarials de compravenda d’actius financers i de companyies? …Quantes preguntes sense resposta. Quanta impunitat…

A qualsevol país democràtic del món, bastaria amb molt menys del que ha passat perquè el president del Govern hagués dimitit i es convocassin eleccions anticipades. Només les pressions polítiques que s’han exercit -entre moltes altres- sobre fiscals i jutges i el “mètode” per escollir el fiscal en cap anticorrupció mereixen dimissions massives, però ja podeu esperar assegudes.

Mentre això no passi, els qui mantenen amb el seu suport Rajoy i el PP al capdavant del govern d’Espanya -bàsicament, C’s i PSOE- s’ho haurien de fer mirar, perquè són còmplices del pitjor que pugui existir en política, que és traicionar qualsevol vocació de servei i aprofitar-se del càrrec per a fins privats. Tal vegada això no passi perquè el que està en joc no és sols el govern, un govern, sinó tot un règim i la sistemàtica i bruta manera de procedir de qui l’ha parasitat.

Un titular del mateix dia de la detenció d’Ignacio González, a TVE: els equips espanyols de futbol són els millor representats a la lliga europea. Que no vos serveixi de consol: també és cosa del règim.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *