Creixement sense benestar?

La millora de les previsions de creixement i de descens de la desocupació sens dubte són bones notícies, però no són pocs els experts que consideren que el càlcul del PIB (producció, recursos, renda) té les seves limitacions. Aquest indicador és molt útil per determinar el creixement macroeconòmic però no arriba a determinar com i quan repercuteix en la xarxa productiva “micro” i en els ciutadans. Una millora del PIB no implica automàticament progrés social. Per això, l’ONU inclou, entre altres paràmetres, l’Índex sobre Desenvolupament Humà (IDH) i, al seu torn, la UE elabora l’Índex de Progrés Social (IPS), que s’obté a partir de tres dimensions: les necessitats humanes bàsiques, els pilars del benestar i les oportunitats reals. Abasta temes com ara accés a l’habitatge, a l’educació o a la sanitat, l’estabilitat laboral, la seguretat personal o els entorns mediambientals.

Quan ens parlen de creixement se solen referir a la competitivitat, el sanejament del sector financer i la fi de la inestabilitat política però mai no esmenten cap indicador referit a paràmetres de progrés social. A la nostra Comunitat, tot i ser líders en activitat turística, estem ubicats entre les comunitats amb menor progrés social (només superats per Andalusia). Els experts ho atribueixen a la precarització laboral i la desigual distribució de la riquesa, i malgrat a iniciatives positives com la millora de producte o la prolongació de la temporada, seguim ancorats en l’estacionalitat sense propiciar altres activitats productives amb menys càrrega estacional. I encara que es perceben símptomes de certa millora la desocupació continua ben present en el nostre mercat laboral.

S’acaba de publicar l’Enquesta de condicions de vida (ECV) de 2016, que hauria de ser analitzada amb la màxima atenció per part del govern i dels agents econòmics i socials. Segons l’ECV, el llindar de risc de pobresa se situa en uns ingressos anuals de 8.011 € en llars d’una persona i de 16.823 € per a llars de dues persones adultes i dos menors. A partir d’aquest indicador es descriuen greus situacions, com ara el percentatge de la població que està en risc de pobresa, les llars que tenen moltes dificultats per arribar a final de mes, la denominada pobresa energètica o les famílies que no tenen capacitat per afrontar despeses imprevistes o que no poden permetre’s anar de vacances ni una setmana a l’any. En definitiva, que Balears és una societat en la qual encara hi ha massa riscos de pobresa i exclusió i excessives mancances materials per parlar de superació de la crisi social.

Per tant, benvinguts siguin els bons auguris del PIB, però alguna cosa falla si el creixement econòmic o la reducció de l’atur registrat no són sinònims de més i millor cohesió social, de reducció de desigualtats i de benestar per a tots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *