Créixer més i més

A pocs se’ls escapa que darrere les intencions d’AENA d’incrementar la capacitat operativa de l’aeroport de Palma hi ha únicament un interès econòmic. No es pot deixar passar l’oportunitat de fer caixa en una de les infraestructures més rendibles que tenim, deuen pensar en la semiprivatitzada empresa; per tant, ampliem pistes i altres espais per assegurar-nos un bon compte de resultats, independent de les conseqüències que se’n poden derivar.

Com deia fa uns dies un col·laborador d’aquest Periscopi, bon coneixedor de la realitat aeroportuària, no podem focalitzar les culpes només en l’aeròdrom mallorquí: les ampliacions desmesurades de la planta hotelera, el polèmic lloguer turístic, la inestabilitat en destinacions competidores, les sobredimensionades infraestructures de l’illa o el continu creixement de vehicles de lloguer són part de la problemàtica actual. No obstant, és difícil no veure que controlant (o si més no participant en les decisions importants) la principal porta d’entrada la situació podria ser diferent. Assegurava aquest col·laborador que no es poden posar límits a la mobilitat dins l’espai europeu, però sí que ens podríem negar a escometre ampliacions que només generaran beneficis per a uns pocs i, a mitjan termini, poden resultar fins i tot contraproduents per l’economia de la comunitat.

La saturació no ha de ser només una paraula de moda, ni el turisme sostenible un eslògan on hi càpiga tot. La vessant econòmica, indubtablement important, no pot ser l’única guia a l’hora de planificar estratègicament el model d’unes illes que ara per ara caminen cap al col·lapse (ecològic i social, però també econòmic) sense que això es tradueixi en un increment del benestar de la majoria de la població i que, repetim, pot suposar pa per avui i fam per demà.

De nou, fem nostres les reivindicacions del manifest #Senselimitsnohihafutur i reclamam a les administracions competents un canvi de rumb en les polítiques que afecten el territori i les persones d’aquesta comunitat.

Un darrer apunt per introduir un debat que va més enllà de tota aquesta problemàtica però que se’n dubte la sustenta: el de la privatització de sectors estratègics, com ara l’energia, l’aigua, les comunicacions o, en el cas que ens ocupa, els transports. Tot s’hi val, en pro del compte de resultats?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *