De fantasmes familiars a través de quatre twits i una performance!

Els quatre twits a twitter i la performance fou a Palma, tot el que és diu s’apuntala sobre els fantasmes presents que s’atribueixen del franquisme.

El propi pensament podria ser definit com una mena de fantasma necessari per poder fer-se càrrec del món, projectar, decidir i fer allò pensat. Realitzar-se, viure el món, serà seguir les pautes que d’alguna manera marca l’entitat fantasmal.

Col·lectivament, com sabem, actuen molts fantasmes, els símbols, són de lliure interpretació, el que vol dir que depèn molt de l’estat d’ànim el “fantasma regidor”i actua de maneres diverses, sobretot en relació a les col·lectivitats imaginades com Deus, Famílies, Nacions, Pàtries, Drets, Valors, Símbols, Justícia.., i unes quantes més.

Farem una lectura d’aquesta exposició “fantasmal” de l’imaginari  tan col·lectiu com individual del que m’atreviria a dir de gairebé tothom a Espanya, per què, aquest fantasma afecta els vius, els morts i encara els no nats, irremeiablement. Només la cultura novella, n’hi ha?, ho pot apaivagar.

Tot seguit els quatre twits i l’anunci de la performance amb un breu resum de la mateixa.

  • Gabriel Rufián ✔ @gabrielrufian: 41 años de la muerte en la cama de Franco y 80 del asesinato en el frente de Durruti. Que no fuera al revés ayuda a entenderlo todo (10:11 – 20 nov. 2016).
  • Carme Forcadell ✔ @ForcadellCarme: Fa 41 anys de la mort del Dictador i els crims del franquisme perpetrats des del 18 de juliol del 1936 fins al 1975 continuen impunes. CF (14:07 – 20 nov. 2016).
  • Raül Romeva i Rueda ✔ @raulromeva: Merescut homenatge als represaliats durant la dictadura. Sou la dignitat d’un país que sempre ha perseguit les llibertats. Gràcies! (13:57 – 20 nov. 2016).
  • Carles Puigdemont ✔ @KRLS: Patirem el pes del franquisme mentre no deslliguem allò que el dictador va lligar abans de morir, tal dia com avui del 1975. (10:55 – 20 nov. 2016).

“Diumenge dia 20 a les 7 de la tarda, a la plaça de la Porta de Santa Catalina, devora el Museu del Baluard, amb la col·laboració de Mireia Moll, Maravillas Ruiz Martínez, Juan Baltazar, Eduard Moyà Anton i Pep Juarez Ruiz; dirigeix  En Joan Lacomba una performance amb el títol “1937 memòries d’un metge canadenc” 19:00-20nov. 2016.”

La performance fou la expressió  emotiva d’unes notes del diari del metge canadenc Norman Bethune que visqué el bombardeig i el metrallament d’una columna de caminants fugitius en desbandada, com ell, des de  Màlaga ocupada per les forces militars rebel·lades contra la República. Els que fugien cap a Almeria foren bombardejats i metrallats amb intenció d’extermini,  van fer-los molt de mal, en mataren i en feriren molts, amb armes de guerra, avions i vaixells, un d’ells el Baleares, contra gent del poble que fugia a peu, atemorida, assedegada i famolenca per un camí de 240 klm.

La representació de la performance fou encertada i molt ben executada. Ha estat emocionant, manifestaren uns quants assistents en acabar. A post cloenda,  s’alçaren veus demanant tombar el monument de Sa Feixina.

Uns son dominats per els fantasmes que treballen per adaptar-se al món que coneixen i semblen atemorits per els canvis i s’hi neguen tan personal com col·lectivament a canvis substancials ni que sigui d’una pila de pedres que representen, a mi em sembla que molt bé, per cert, el temps i llurs circumstàncies polític-socials en el que fou erigit el monument fet de peces de mares a Sa Feixina, Palma, Mallorca, Illes Balears, ara fa vora de 4/5 parts d’un segle, el que equival a 80 anys, en memòria del vaixell de guerra Baleares i llur heroica tripulació caiguda en combat en contra del jurament reglamentari a la bandera i la Constitució de la República que s’oposà al cop d’Estat.

Altres son dominats per els “fantasmes” que s’atreveixen a sortir de la cova d’En Plató i s’imaginen que llevant la pila de pedres de Sa Feixina, els fantasmes que representen també s’hi esfumaran per manca de monument representatiu.

El que diuen els twits no fa referència al mares monumental de Sa Feixina, i diuen que són afectats per caires dels mateixos fantasmes, per tant, haurem de concloure que el monument referit no conté cap part substancial dels fantasmes que s’hi volen desfer des-apilant el pedregam representatiu d’uns temps que podríem concloure foren de sang, suor i llàgrimes; temps amb absència d’harmonia social, imposada per la força, només amb l’afany d’unes certeses necessàriament puerils i que a hores d’ara ens agradarien superades. Això representa el monument.

Que a qualcú li facin nosa les pedres o que les necessiti allí monumentals, el que indica és només que no veu que el domina el fantasma que es reflexa als twits i que aquest no rau a les pedres de cap plaça. Les pedres són només indicatives dels fantasmes dels humans, ells eren abans i seran després d’elles, no les necessiten com bé diuen els twits que parlen dels mateixos entrebancs.

Els twits fan referència a la construcció fantasmal que ens domina com a individus i com a poble des de fa molts anys i convindria renovar, millorar, obrir qualcuna escletxa per on poguessin penetrar noves llums de ciència i democràcia. Ventilar el lloc reclòs i fantasmal, amb pedres i altres figures del passat, o sense, que només indiquen el domini del món on érem i, pel que s’hi veu al mirall del publicat, sembla que encara hi som. Jo faria poc cas a aquests llocs comuns, fantasmes del passat, per no tornar a erigir-ne encara uns, pot ser, més opulents. Aixecar-se i caminar mirant davant. Si mirem darrere arribarem a topar amb el passat que l’haurem situat davant.

Per avançar vers el bé convé deixar llast no necessari i posar ordre al calaix dels pensaments, sobre el passat i el present que ajuden a encaminar un renovat futur cercant i possibilitant els canvis necessaris, amb idees compartides en pro-comú per millorar i aconseguir un entorn més social, democràtic i de dret.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *