De feixistes i les seves víctimes

El passat divendres 27 a Maó,  de manera conjunta, tots els Ajuntaments i Consell Insular de Menorca, van retre un homenatge a les víctimes i familiars dels menorquins que van ser deportats als camps nazis, entenent per menorquins tots aquells que van viure o treballar a Menorca, i que després van tenir la desgracia de ser víctimes doblement del feixisme. Dic doblement perquè a diferencia de les víctimes d’altres països, els nostres mai van poder tornar ni ser reconeguts com a víctimes. El franquisme que encara existiria fins a 30 anys després de l’alliberació dels camps nazis i la finalització de la segona guerra mundial, ho va impedir.  Però el franquisme no va ser un “observador neutral” d’aquest fet, Serrano Suñer i el règim franquista amb la frase, fora d’Espanya no hi ha espanyols, van estimular i ser còmplices necessaris per les deportacions dels espanyols republicans cap als camps de concentració.

AMICAL de Mathaussen, l’organització creada per les seves víctimes el 1962 i que a Espanya no va poder ser legalitzada fins el 1978 fa una feina imprescindible, tot i que poc reconeguda, poc coneguda i poc estalonada per les institucions del nostre país. El jurament d’aquells que van patir l’odi feixista, de que tenien que explicar el que havia passat perquè mai més tornés ha passar ens invoca a tots.

L’Anti-feixisme és una condició necessària a qualsevol societat demòcrata i avui els immigrants i els refugiats són els jueus dels anys 30 i la tolerància amb el racisme i la xenofòbia, la tolerància amb el feixisme, tant en algunes societats com en alguns partits, que com el PP justifiquen l’actuació a Ceuta i Melilla, la nostra frontera sud que ja ha viscut episodis  més que indignes.

Trump, no és un fet aïllat, és potser el més visible, perquè el que passa als EEUU té un pes a nivell mundial, però aquí ja fa estona que va el racisme institucional, la xenofòbia com a doctrina i la por com a instrument de dominació.

Les fronteres tancades a l’Est d’Europa i la compensació econòmica que es paga a Turquia perquè ens faixi la feina bruta, sumat a les morts que hem de comptar per milers a la mar mediterrània i manca d’una reacció ciutadana i social exigint humanitat als governants, és més que inquietant.

Avui encara hi ha qui vol fer comparacions, és allò de qui la té més grossa, que si els “rojos” i comunistes van matar a tants o són responsables de no es saben quans  genocidis… tinta de calamar, propaganda feixista que intenta inventant i tergiversant dades històriques amagar la seva negre història. De morts en té tothom, totes les ideologies i totes les religions però la diferència és que en el cas del feixisme, la mort, l’odi i la barbàrie estan en la seva genètica i són l’ànima de la seva ideologia. Ells necessiten sentir-se superiors i criminalitzar algun col·lectiu (negres, jueus, homosexuals, immigrants, obrers, sindicalistes, intel·lectuals…) per descarregar la seva frustració, la de tota la societat i així poder mantenir l’explotació capitalista que és al final qui els alimenta i els permet la seva supervivència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *