De la reforma educativa

Abandonar la idea que l’educació ha de servir únicament per crear treballadors, ésser ocupables dins el model productiu. Aquesta és una de les idees força que defensa César Bona, un expert en innovació pedagògica que ha resumit en el llibre “Las escuelas que salvan el mundo” els prop de dos anys que ha passat recorrent centres educatius d’arreu de l’estat a la recerca d’una nova manera d’ensenyar. Bona és conegut perquè va estar entre els finalistes al Millor Professor del Món del premi Global Teacher Prize i, més enllà de les crítiques que se li poden fer, les seves paraules ens han de conduir com a mínim a reflexionar sobre una qüestió tan important per al present i el futur de la nostra societat com és l’educació.

En la part positiva, destaca el paper dels milers de mestres, professors i equips directius que estimen la seva feina i són conscients de l’enorme responsabilitat que tenen, sense que això signifiqui concloure que tots desenvolupen correctament la tasca que tenen encomanada. De fet, Bona senyala que hi ha escoles a tot l’estat que fan coses molt boniques i funcionen a nivell acadèmic i social. “Quan es parla d’innovació no es tracta de canviar-ho absolutament tot, sinó de repensar les coses. Es tracta de posar en el centre al nen, no al currículum educatiu ni al mestre. I a partir d’aquí, veure si volem educar ens individuals o ens socials que sàpiguen utilitzar el coneixement”, afirma.

A l’altra costat de la balança hi figuren, com era d’esperar, els polítics, incapaços d’avaluar, d’elaborar una diagnosi del sistema educatiu, i, per tant, de trobar les solucions que requereix. El canvi de color polític ha suposat en massa ocasions insalvables entrebancs que han impedit el tan cloquejat pacte per l’educació. A més, el mestre assegura que tothom parla que cal una reforma educativa, però la qüestió és si la societat està preparada per a aquest canvi que tots demanem.

Deixar de considerar PISA com la bíblia educativa, abandonar l’objectiu de l’empleabilitat, implicar les famílies i la societat sencera en el procés educatiu i garantir una igualtat real d’oportunitats són recomanacions que no s’haurien de menystenir, si de veres volem formar persones íntegres, ciutadans, i no simples baules d’un sistema productiu que els voldria, als nostres nins i joves, acrítics i silenciosos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *