Debat educatiu?

En la guerra escolar a la qual ens aboca qui comanda hi ha moltes més víctimes de les que es destrien a primera vista. Hi ha els damnificats directes: la convivència escolar, el professorat de l’escola pública, la unitat de la llengua (vostès s’imaginen què farien amb qui s’atrevís a bramar que el material didàctic de, posem per cas, Múrcia ha de respectar les modalitats lingüístiques del murcià?, vostès poden imaginar-se quina seria la reacció si el president murcià es negués a referir-se a la seva llengua com castellà o espanyol i parlés només del murcià?)… Són moltes les víctimes directes. Però darrere aquestes, amagades, n’hi ha d’altres. El debat per generar iniciatives que puguin millorar l’educació és un dels grans damnificats. Les envestides del poder, el seu domini de l’agenda, actuen com a cortines de fum. Les seves andanades fan de reclam perquè tots parlem, debatem, del que ells volen. I alhora deixam de mirar cap on hi ha altres problemes. Potser els grans problemes.

Aquest pensament m’ha vingut al cap comprovant la nul•la resposta educativa al fet que hàgim arribat a la taxa de CO2 més elevada dels darrers 2,5 milions d’anys! No, no assistim aquí a cap debat sobre com encarar des de les escoles el problema del canvi climàtic.

A altres indrets, a altres països sí que se’n parla. En el Regne Unit, per exemple, les aules han esdevingut camp de batalla sobre el tema del clima. La controvèrsia es va iniciar quan s’adonaren que el projecte de nou currículum que ha d’entrar en vigor en el 2014 arraconava el tema del canvi climàtic a una assignatura optativa per als alumnes de 14-16 anys. La reacció de professors i científics fou immediata i s’ha aconseguit que fins i tot una Ministra del Partit Liberal Demòcrata, la d’Energia, hagi sol•licitat al d’Educació que reconsideri el currículum. El ministre diu que no és cert que el canvi climàtic hagi desaparegut dels programes escolars. Els professors, però, contesten que cal una explicitació més clara, que “ensenyar els mecanismes físics del clima no necessàriament du a comprendre els problemes de l’escalfament global…”

Als EEUU el concepte de canvi climàtic ha entrat per primera vegada en els programes escolars a través dels nous estàndards científics per als joves (Next Generation Science Standars) publicats en el mes d’abril. Aquests programes preveuen un ensenyament interdisciplinari del tema del clima tant a primària com a secundària. Assenyalen, els programes, que els alumnes han d’entendre com les activitats humanes acceleren l’escalfament. Tot i això la proposta ha suscitat crítiques en el món científic ja que es considera que la forma d’encarar el problema és poc contundent. Per altra banda hi ha els laboratoris d’idees –conservadores, evidentment (com ara The Heartland Institute)– que difonen la idea entre els ensenyants que el canvi climàtic és incert. No els falten recursos per dur a terme la seva creuada destructiva.

Els debats educatius, en altres indrets, són més assenyats. Potser també allà el poder polític escampi fum per amagar els problemes. Però no crec que enlloc s’arribi al nivell de barroeria, insensatesa i irresponsabilitat al qual han arribat els nostres. Els nostres governants, volia dir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *