Debat sobre les actuacions dels antiavalots dels mossos

Arrel d’una carta meva on qüestionava els antiavalots dels Mossos, es va generar cert debat i fins i tot el Sindicat de ME de CCOO va publicar una resposta. I malgrat algunes crítiques, desenes de persones em van felicitar perquè se sentien totalment identificades amb la carta.

Personalment penso que hi ha dotacions dels Mossos molt útils, com la que tracta la violència de gènere, les màfies, o els assassinats, però desaprovo sobretot la feina dels antiavalots perquè observo que serveixen principalment per desincentivar la reivindicació i exercir un control social a favor de les elits econòmiques.

Si busqueu a internet “La Síndrome de Sherwood” trobareu el treball de final de master del comissari David Piqué. Hi exposa tècniques per desprestigiar manifestacions. Disposar els antiavalots ben visibles per provocar els més rabiosos. No intervenir, permetent que les minories que trenquen mobiliari públic ho puguin fer tranquil•lament. Així s’aconsegueix que, quan carreguen amb contundència contra tota la manifestació, els detinguts indiscriminadament es trobin amb una opinió pública consternada pels fets, i així perjudicar la reivindicació. Això és exactament el que observem a cada manifestació crítica amb els governs o els poders econòmics.

Per exemple, per què van intentar els Mossos desallotjar el 15M de la Plaça Catalunya? Simplement perquè el Felip Puig no els volia allí? I la violència que van generar els Mossos, provocant molta ràbia, era per evitar mals majors? No. Era per invisibilitzar una reivindicació necessària. Igualment en l’acció del 15M al Parlament, Interior va buscar que hi hagués incidents contra els diputats per poder criminalitzar el moviment. Per sort, no es va caure al parany. I des de llavors, el prestigi dels Mossos no para de caure…

Evidentment, la major responsabilitat del que fan els Mossos recau a Interior, però pel que fa a les males praxis, no haurien de defensar-se corporativament, sinó assumir els errors per no desprestigiar tot el cos. L’escrutini de les seves actuacions els deu causar tensió, però ningú els ha obligat a treballar-hi i no s’haurien d’estripar-se les vestidures quan se’ls critica, sinó exigir-ho com a prevenció contra la temptació de conductes inacceptables. Han de ser conscients que se’ls permet utilitzar la violència contra els ciutadans per evitar mals majors, i això fa normal i desitjable que siguin molt fiscalitzat socialment i políticament.

D’aquí poc, la societat catalana haurà de desobeir per aconseguir la seva llibertat, i de la mateixa manera alguns sentim que hem de desobeir per defensar els drets aconseguits, perquè sense les vagues generals i lluites obreres, tant els Mossos com els altres, treballaríem 16h diàries sense drets. És a dir, que les manifestacions representen un dels béns més preuats de la democràcia i caldria cuidar-les al màxim. Per això no ens podem quedar a casa perquè a les manifestacions algú trenqui un vidre o la policia carregui indiscriminadament. És un imperatiu ciutadà!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *