Democràcia?

L’esperit i la cultura democràtica dels ciutadans d’un poble, país o estat no és una circumstància que s’improvisi. Per desgràcia, a Espanya la democràcia ha set l’excepció en la història i no cal recordar que la que tenim és la continuació d’un règim feixista brutal com era el d’en Franco.

Si hom llegeix el preàmbul de la constitució dels Estats Units veu que comença amb un “We the People of the United States, in Order to form a more perfect Union, establish Justice, insure domestic Tranquility, provide for the common defence, promote the general Welfare, and secure the Blessings of Liberty to ourselves…” i ho confronta amb el preàmbul de la Constitució Espanyola que diu “La Nación española, deseando establecer la justicia, la libertad y la seguridad y promover el bien de cuantos la integran, en uso de su soberanía, proclama su voluntad de…” es veu clarament que en el primer cas la constitució la fan els ciutadans americans – “we the people”- i en canvi la constitució espanyola es fa pels ciutadans – “La nación española, deseando establecer…”-.

No fa falta recordar la tutela absoluta que feren els factòtums del franquisme amb l’ajut de l’Exèrcit -el que era llavors la veritable “Nación Española”- i hom entén perfectament perquè els primers articles de la CE es dediquen a deixar molt clar el que no es poden plantejar els ciutadans i ciutadanes, bàsicament articles 2n – “La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles…” i 8è -”1. Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional”.

En una democràcia de veritat, totes les idees pacífiques que no atentin contra els drets fonamentals de la resta de ciutadans, poden defensar-se, a n’aquesta democràcia no: el debat sobre la independència de Catalunya ho deixa clar.

Quasi quaranta anys després seguim tutelats.

Llàstima, molta llàstima de nosaltres mateixos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Democràcia?

En els darrers temps han sorgit diverses informacions de batles i batlesses que han impedit a mitjans, partits o particulars enregistrar els plens municipals, un dret que segons la llei, la jurisprudència disponible i el mateix govern central tenen garantit per la Constitució. No obstant, si cercau a YouTube trobareu multitud de sessions plenàries que han estat suspeses perquè veïnats, afiliats o professionals no acataven l’ordre (il·legal) de deixar de gravar.

 

Afortunadament, vivim en un estat de dret on la llibertat d’expressió, informació i comunicació estan garantides i on els plens municipals són actes públics i, per tant, susceptibles de ser enregistrats i compartits mitjançant les múltiples possibilitats que avui ens ofereix la tecnologia, sobretot internet.

 

Defensors del poble i sentències favorables als que volen gravar els plens semblen no afectar a alguns batles, que segueixen obsessionats amb les càmeres, pensant tal volta que estaran més exposats a la crítica o que no convé que se coneguin en excés les seves intervencions.

 

La batlessa de Pinto expulsa a qualsevol que intenti gravar el ple, el batle de Mogán confisca les càmeres amb l’ajut de la Policia Local (que hauria de conèixer millor les lleis, crec), el batle de Matillas ha denunciat a veïnats del seu poble per un delicte contra les institucions de l’estat… Podeu llegir més casos al web de Graba tu pleno, una plataforma creada precisament per garantir aquest dret ciutadà.

 

L’ajuntament no pot restringir on la Llei no ho fa i encara que siguin els mitjans de comunicació els que primordialment exerceixin aquesta funció de difusió, res pot impedir que un veïnat, per exemple, pugui gravar la sessió plenària i menys en els temps actuals en què la difusió de la informació és a l’abast de tothom. Les paraules no són meves, sinó del defensor del poble basc.

 

Fins que tots aquests batles i batlesses (de tots els colors i formacions polítiques) no prenguin consciència que enregistrar i difondre un ple no és més que un exercici democràtic, viurem escenes tan ridícules com la suspensió de sessions perquè hi ha un veïnat que, càmera en mà, vol informar a la resta de ciutadans del què passa al seu ajuntament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *