Desconnexió de Catalunya

L’article 1.2 del Títol Preliminar de la Constitució Espanyola diu que “ La sobirania nacional resideix en el poble del qual emanen els poders de l’Estat” i l’article 2 diu així “La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació Espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles”.

Queda ben clar, les lleis no permeten el procés independentista de Catalunya, fins hi tot l’article 155 de la Constitució confirma que si una Comunitat Autònoma no compleix les obligacions que marca la esmentada Constitució o altres lleis o atempta greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern, previ el requeriment desatès fet al Presidenta d’una Comunitat Autònoma i amb l’aprovació de la majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per protegir l’interès general esmentat.

Veus més autoritzades que jo confirmen que el Govern de l’Estat pot retirar temporalment la gestió de les competències, en aquest cas de la Generalitat de Catalunya, que passarien a mans del Govern fins que la normalitat tornes a la Comunitat Autònoma, i no passa res. No afectaria a les Institucions ni als polítics que hi formen part, actuarien com a florera, mentre el Delegat del Govern governaria provisionalment Catalunya i si fos necessari, els funcionaris agafarien la pella pel mànec i governarien aplicant les lleis. I ja està? És tan fàcil? El 50% aproximat del poble català que vol la consulta del 9N es conformarà d’aquesta manera? Jo no ho crec, és tan difícil deixar expressar-se a un poble? Sols volen saber que opinen la majoria de ciutadans de Catalunya, el més probable és que no es superi la barrera del 50%, però en una democràcia ben entesa no pots deixar d’escoltar aquest clam.

Sííí!!! ja ho sé, la Constitució no ho permet, però hi ha altes formes de fer feina, a les dues parts els hi costa dialogar, el Govern d’Espanya té por a que se li descontroli la situació i als catalans tampoc s’esforcen massa en trobar el diàleg, els darrers esdeveniments com es la condemna del ex president Mas així ho demostren, li ha costat car la desafortunada col.locació de les urnes de cartró. Fan propostes parlamentaries democràticament i políticament correctes però fora de la llei i desobeint els Tribunals. No és fàcil, però segur que hi ha fórmules que permetrien arribar a acords, canviar la Constitució, afinar les lleis per aconseguir una melodia ben harmonitzada i que agradi a tots. Tant Madrid com Catalunya s’aferren a la seva part de raó. Madrid amb la rigidesa de les lleis i Catalunya amb el desig d’independència. Aquest estira i arronsa immobilista no és bo, necessitem a arribar a enteniments perquè ningú en surti malferit. Si practicant el funambulisme un dels dos cau al precipici, Déu ens agafi confessats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *