Desheretats

Primer s’han de posar negre sobre blanc les xifres que alguns encara s’entesten a negar (fins i tot en seu parlamentària, sense que hi hagi cap tipus de control ni, lògicament, assumpció de responsabilitats polítiques per mentir a la ciutadania): Espanya és el país on més ha augmentat durant la crisi el nombre de nens que viuen en llars on ningú treballa, fins a arribar als 800.000 menors; tot just un terç dels menors pobres tenen accés a l’única prestació dirigida a millorar la seva situació; els nins i nines més pobres tenen pitjors condicions i hàbits de vida i un accés limitat a serveis sanitaris. A més, està demostrat que acabar els estudis o deixar-los té molt a veure amb el nivell de renda i formació de les famílies.

Després, s’ha de lloar la tasca que entitats com Save the Children en favor d’un dels col·lectius més vulnerables i més colpejats per la crisi, tant a l’hora de fer visible un problema real, concretat en la desigualtat i el risc de pobresa i exclusió, com en el treball que estan desenvolupant per intentar pal·liar-lo. Però, i així ho asseguren en el seu darrer informe, no es tracta de no deixar a milions de persones més sortida que la solidaritat de molts, sinó d’exigir a les administracions que prenguin mesures que, a mig i llarg termini, incidiran en la desigualtat infantil. A ningú se li escapa que és un problema complex que cal solucionar des de diferents àmbits, però malauradament les polítiques seguides fins ara no deixen gaire espai a l’optimisme.

A l’informe esmentat, titulat “Desheretats. Desigualtat infantil, igualtat d’oportunitats i polítiques públiques a Espanya”, Save the Children demanda l’orientació de les polítiques públiques a donar solucions en ocupació, habitatge, educació, salut i protecció social. És a dir, que s’han d’abordar totes les dimensions de la desigualtat (vessant estratègica) però també actuar sobre les situacions més urgents, prioritzant el sistema de protecció (vessant conjuntural). En el document es recullen 21 recomanacions que s’haurien de seguir, com ara la necessitat de donar suport a pares i mares a trobar llocs de treball de qualitat o una intervenció pública valent que redueixi el pes del preu de l’habitatge entre els que menys tenen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *