Després venen els plors

Hi ha accidents i accidents. Quan una persona es queda palplantada davant una bístia que pesa mitja tona o es munta en una moto que va a més de 300 quilòmetres per hora o practica qualsevol dels denominats esports de risc ha de saber que està exposat a patir un accident, amb una probabilitat molt més alta que la resta dels mortals. No dic que no ho puguin fer (bé, en el cas dels toros sí ho dic, alt i clar), però desenvolupar aquestes activitats de forma voluntària implica necessàriament l’acceptació del perill i l’assumpció de les conseqüències.

I tot això a què ve, direu. Doncs per una breu notícia que he llegit a l’Última Hora, que conta com centenars de ciclistes ignoren la prohibició de circular pel túnel d’Estellencs, precintat amb una tanca per les esllavissades produïdes per les pluges del mes passat. A la foto que acompanya la notícia i aquestes línies, es veu a tres ciclistes passant per un forat que algú va fer a la barrera que hauria d’impedir el pas.

I jo em deman, què passaria si el risc es transforma en fet i una pedra cau sobre una de les persones i la mata? Culparia la família a l’administració per no haver impedit el pas de manera més eficaç? Criticarien alguns mitjans la mala actuació dels encarregats de mantenir tancada aquella carretera? Es reclamarien responsabilitats per via judicial?

Amics de la bicicleta, teniu seny. Hi ha moltes i precioses rutes a Mallorca per donar-li al pedal. De veres no podeu esperar les setmanes o mesos (aquí sí hi pot cabre la crítica envers l’administració) que es torbaran en arreglar el que s’hagi d’arreglar? Després venen els plors…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *