Destapant les vergonyes

Fa poc menys de mig any, l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) avalava l’aplicació d’una retroactivitat “limitada en el temps” en el càlcul de les quantitats que els bancs havien de tornar als afectats per les clàusules sòl a l’esta espanyol. El dictamen, que donava per bona la tesi del Tribunal Suprem envers les greus «repercusions macroeconòmiques» que tendria el retorn íntegre dels doblers cobrats de més, no deixava gaire espai per a les esperances dels milers de ciutadans afectats per contractes abusius , doncs no és habitual que les decisions del tribunal europeu difereixin de les conclusions de l’advocat general. No obstant, i en una sentència que ens retorna una mica de la credibilitat perduda en la justícia durant tot el procés, el TUE dóna la raó als consumidors i considera que el límit temporal que va establir el Suprem va en contra del dret comunitari.

Recordem que l’alt tribunal espanyol assegurava que per molt que les clàusules sòl fossin abusives, els bancs només havien de tornar l’import cobrat de més a milions de persones a partir de la data de la sentència, en una incomprensible (més que incomprensible, inacceptable) escopinada a l’estat de dret: o no és un principi del dret considerar que si una clàusula de qualsevol contracte és declarada nul·la i abusiva s’ha de restituir tot allò que s’ha cobrat en la seva aplicació? On eren llavors els grans defensors de la seguretat jurídica?

Ara, la justícia europea recorda que els jutges únicament poden considerar que una clàusula és abusiva i, com a conseqüència, s’ha de produir el restabliment de la situació en què es trobaria el consumidor de no haver existit mai aquesta condició en el contracte. Dit d’una altra manera: la limitació en la retroactivitat de la devolució del cobrat de més pels bancs a causa de les clàusules sòl avalada pel TS va en contra del dret de la Unió Europea.

Per tant, la sentència que es feia pública ahir no és tant un cop a les entitats financeres, que malgrat les caigudes bursàtils registrades asseguren que no tendran excessius problemes per fer front als pagaments derivats de la decisió del tribunal, com a un sistema judicial que no és igual per a tothom i que, amb casos com el del Suprem, s’apunten a allò tan repetit de «la banca sempre guanya».

El camí que els queda per davant als milers d’afectats serà encara llarg, doncs els bancs intentaran dificultar l’aplicació de la sentència i dilatar el procés, però és sens dubte un regal avançat de Nadal i un toc d’atenció a una administració que massa sovint menysté els drets dels ciutadans quan van en contra dels interessos de les grans corporacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *