Diàleg?

Amb una simple frase, Mariano Rajoy va deixar palès que la seva “ferma voluntat de diàleg amb tots els grups parlamentaris” per fer d’aquesta legislatura la legislatura del consens i l’acord es quedarà només en paraules que queden molt bé de cara a la galeria i que el que governa és ell. El president va respondre a Pablo Iglesias que l’executiu només acatarà les propostes parlamentàries de l’oposició que estigui obligat a acatar. Això, sumat a la seva declarada intenció de “no tocar el que està funcionant” dibuixa la dinàmica que veurem en els propers mesos i anys.

Encara que els titulars sobre l’activitat parlamentària d’aquests darrers dies puguin donar la impressió que el govern del Partit Popular està contra les cordes (o com a mínim amb les mans fermades a l’hora de desenvolupar les seves polítiques), les mocions aprovades fins ara per l’oposició tenen únicament el valor d’una declaració d’intencions; en realitat, no s’ha presentat cap proposició de llei que pugui arribar a debatre’s en el Congrés. No obstant això, Rajoy i els seus ja estan maniobrant per evitar que la seva minoria en la cambra els pugui trastocar els plans.

La presidenta Ana Pastor ja ha encarregat un informe per garantir que el govern pugui tombar les lleis que s’estan començant a tramitar per l’acord dels grups de l’oposició, gràcies a la potestat que li atorga la Constitució per vetar totes aquelles lleis que consideri que afecten els Pressupostos. Com és lògic, l’oposició denuncia que Moncloa vol convertir aquest principi constitucional en un colador de vetos a totes aquelles polítiques que van en el sentit contrari de la línia del Govern.

Una oposició, per cert, que tot i la seva heterogeneïtat, ha aconseguit articular majories que, amb un caire més simbòlic que real, han condicionat el govern en minoria en qüestions com la suspensió de la LOMCE, la supressió o modificació de la llei mordassa, l’increment del salari mínim o la correcció de l’amnistia fiscal. A partir d’aquí, cal demanar-se perquè aquesta voluntat d’arribar a acords per limitar l’acció de govern no va cristal·litzar abans de la investidura de Mariano Rajoy. De nou, els interessos partidistes són la resposta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *