Digressions encerades

Junt amb interessos i afectes, les aliances se sostenen amb l’esforç per mantenir el que no és satisfactori de la relació un poc, o un molt, obliterat. Fer “com si” no es tingués en compte per tal que la cosa rutlli. Cosa que, per cert, es demostrarà falsa al llarg del temps.

Observem en aquest «com si» l’essència de la diplomàcia, que necessita les petites (o grosses) mentides, silencis, mirades cap a una altra banda o veritats a mitges que es deixen de parlar i considerar per preservar el benefici superior de l’intercanvi dins l’aliança.

Resulta curiós adonar-se’n com hi va, d’afegitó, acompanyada del treball de la repressió, que expulsa cap a àrees ignotes d’hom mateix les petites afrontes que, per llur entitat i en altres circumstàncies -amb la distància necessària per a ser vistes- serien enteses com a inacceptables.

Vegin, com a exemple, què passa a l’àmbit reduït de la parella o en el petit reducte social on hom es mou; amb relativa freqüència, aprofitant-se de l’acudit o la ironia, o en les magnífiques oportunitats que ofereixen les reunions una mica euforitzades i desinhibides per l’alcohol, les veritats ocultes empenyen cap a l’emergència. Es desvetllen i el vincle comença a trontollar.

El que és reprimit, que insidiosament es manifestava en una molesta diversitat simptomàtica, retorna ara punyent fent esclatar la crisi. La mirada desenfocada s’afina, curosament corregida, per recuperar els retrets, les «factures» no passades al cobrament, els greuges acumulats. Potser durant anys doncs resulta que tot comptava.

La bassa d’oli ha esdevingut maror i turmenta. Com si hagués arribat el moment de buidar l’estómac, per tal d’extreure l’excés d’agre que el crema.

D’ací que cobri sentit allò a què ens referim quan diem que l’amor està només a un pas de l’odi. L’amor (i l’amistat) es rega i es fa créixer apaivagant allò que l’intoxica. L’odi arriba a la seva plenitud, aniquilant tot el que de positiu, en el vincle, el pugui debilitar.

Entre ambdós extrems habita la generositat, la voluntat constructiva, la compassió, l’acceptació de les limitacions pròpies i dels altres, el càlcul de la conveniència, la utopia -tal volta- de la convivència. La saviesa i un dels principals aprenentatges amb el que s’adquireix maduresa, el de poder elaborar la decepció que ens causa l’altre i poder reconèixer-se responsable d’aquella que hom causa indefectiblement.

Es demanaran: però…, i tot això, què té a veure amb la política; amb la nostra comunitat? Potser res. Són digressions post Setmana Santa, acompanyades d’un giscar de les sabates caminant sobre els carrers empastifats per la deixalla de cera dels «penitents». Amb el periscopi aplegat per tal de no veure-hi amb un instrument tan afectat de glaucoma que redueix al mínim el camp visual.

A més, per fer anàlisis polítiques farcides de noms propis sobren veus autoritzades; encertades o no. Al cap i a la fi, tot ciutadà ho és, per definició, autor polític, exerceixi proactivament o no ho faci. Mentre, paradoxalment, sembla que manquen polítics de talla (potser millor caldria dir: i empresaris, i treballadors, i psicòlegs, i catedràtics, i fiscals, i jutges i…, però vaja, ningú no ha dit que això de donar la talla fos tan fàcil!).

Tot i així m’atreviré a fer una intervenció ràpida d’autor afectat: hem arribat al punt de creure que, amb la quotidiana troballa de gent emmerdada per la corrupció i decadència moral, la normalitat és així. Però aquesta és una part de la normalitat; és la normalitat patològica. Per desfer-nos-en hauríem de filar ben prim o tractar de sortir urgentment del sistema. La motivació governa la mirada (una embarassada veu embarassades per tot) però l’espectacle també fa veure bellumes.

I una altra, per acabar de deixar-los exhausts amb la lectura. No haurem descobert encara que les forces a què estan sotmeses les coses petites, no actua de la mateixa manera amb les grans coses? Almenys és el que hem sentit a dir als físics.

A no ser que considerem que les grans coses estan fetes de les petites i que tot plegat suma o resta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *