Do not disturb

No som precisament un entusiasta de les comissions d’investigació, o no almenys de la manera com estan muntades actualment, doncs són utilitzades a conveniència pels distints partits polítics en funció dels seus interessos, però em resulta xocant que en qüestions tan importants i alhora tan diferents com són la desaparició de Sa Nostra (crec que no és adequat anomenar «fusió» al procés d’integració dins BMN) i la participació espanyola en la guerra de l’Iraq.

Aquí, al Parlament de les Illes Balears, el PP i el PSOE s’aliaren per tombar la creació d’una comissió parlamentària per aclarir el procés de desaparició (perdó, fusió) de Sa Nostra, que seguirà sent un tema tabú per a la ciutadania illenca. Cal recordar que els socialistes varen recolzar el que ara neguen, qui sap si amb la garantia que la majoria absoluta que llavors tenia el PP la impossibilitaven i així quedar bé de cara a la galeria. Com escriu avui el periodista i col·laborador d’aquest Periscopi, Alexander Cortès, «els arguments dels socialistes, defensats per la diputada Bel Oliver, van ser desmuntats pels defensors de la iniciativa i també pel PP. Camargo va recordar als seus socis que quan van recolzar la comissió fa dos anys, l’assumpte ja estava judicialitzat; el portaveu del PP, Miguel Jerez, va qüestionar que donessin suport a la comissió per les carreteres eivissenques quan ja hi ha sentències al respecte; i, Pericay va recordar que l’entitat bancària estava “sota tutela del Govern”, de manera que hi ha “responsables polítics que han de donar explicacions”.

Per altra banda, el PP i la seva marca blanca (o taronja) ens asseguren que no hi ha res que pelar en la «legal i legítima» guerra de l’Iraq que es va gestar amb la famosa foto de les Açores. «No és el moment de reobrir conflictes», «la proposició és d’impossible compliment perquè no s’adequa al reglament» o «la responsabilitat política d’aquella decisió va quedar dirimida amb els resultats electorals de 2004» són els arguments més repetits, davant els intents dels promotors de la PNL de traslladar a Espanya el famós informe Chilcot. No crec que sigui el tema que més preocupa ara mateix als ciutadans, però sí és simptomàtica la continua negació a investigar una decisió que va provocar una de les majors mobilitzacions ciutadanes en contra d’un govern.

La pregunta en ambdós casos és la mateixa: què volen amagar?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *