Donald Trump i la corruPPció

Ja han passat boni bé dues setmanes de la victòria electoral de Donald Trump, i enrere queden les afirmacions que les eleccions les guanyaria la senyora de Clinton i que el resultat ja estava decidit. A la majoria d’enquestes l’empat tot i ser boni bé tècnic sempre donaven en primer lloc a la candidata del Partit Demòcrata ha estat per tant una sorpresa per alguns el resultat.

Alguna gent «d’esquerres» veu molt preocupant l’elecció de Trump, com si el Partit Demòcrata fos i la seva candidata fossin «angelets» i Trump el «dimoni», jo pens que ni una cosa ni l’altre. Els darrers governs de Clinton i de Obama, a nivell internacional han estat molt intervencionistes i defensors dels interessos de les grans multinacionals, la causa sionista, l’imperialisme i la lluita contra la llibertat i els drets humans, i Hillary Clinton no era una excepció en aquest sentit. No crec que hi hagi capitalisme bo i capitalisme dolent o capitalisme salvatge i capitalisme amb fesomia «humana», tot i que he de reconèixer que hi ha matisos.

Acaba la Cimera de Marrakech amb magres resultats, si Trump ha estat una preocupació pel «negacionisme» del canvi climàtic, Mariano Rajoy és un dels seus grans aliats, només va anar a Marroc per fer-se la «foto» passant olímpicament de la cimera i més preocupat per mantenir les fortes relacions amb la casa reial marroquina, una costum amb fots lligams també de la  casa reial borbònica… per què serà?

Aquests tipus de dirigents, no només són perillosos per les seves ideologies de dreta extrema, sinó també per la manca de consciència ecològica i la seva negació d’una realitat que ja és aquí i científicament no té discussió.

Obama que està de «visita» per arreu del Món, no deixa de dir a tothom que tranquils, que una cosa és fer campanya electoral i l’altre governar, ves quina cosa.  De fet en Trump en la seva primera intervenció després de ser elegit va ser molt més calmat i «centrat» del que ho va ser en campanya electoral i fins i tot ha passat de voler tancar a la presó a la seva adversària electoral a dir que el país estava en deute amb ella pels seus anys de servei i dedicació al país.

En la seva primera entrevista a una TV ha anunciat que no pensa cobrar un cèntim per fer de President i que renuncia al sou… un gran gest? No li fa falta. En els primers anys de la democràcia van ser les forces de l’esquerra les que van insistir en donar sous als càrrecs públics, hom hauria de recordar que durant el franquisme, a diferents institucions com els Ajuntaments, per exemple, molts càrrecs ho eren sense cap tipus de retribució. És clar que només es pot dedicar a la política i la gestió pública sense sou aquell que ja és ric i no li fa falta, la gent treballadora, sigui del sector públic o privat, només pot dedicar-se a la gestió pública, si té garantit la seva reincorporació al lloc de feina i té un sou per mantenir-se. Són els rics més generosos? Evidentment no.  La convicció de que el ric, pel fet de ser-ho i no fer-li falta els doblers, no «robarà» és un «mite» sense fonament. Si importants són les quantitats que alguns «corruptes» han obtingut de la gestió pública amb 3% i altres «mossegades» de projectes urbanístics o infraestructures, hom hauria de pensar que el «benefici» del empresari corruptor és molt major.

Els rics, en la gestió del sector públic, obtenen beneficis molt superiors al de un sou més o menys gran i és la de posar allò que és de tots al serveis dels interessos d’uns pocs.

En una democràcia real, de la mateixa manera que no es permet la participació activa en política als jutges o militars, no hi hauria d’haver-hi tampoc persones amb fortunes que es poguessin dedicar al servei públic per higiene democràtica.

Donald Trump té empreses en àmbits de l’alimentació, el joc, la construcció, el món immobiliari….no només als EEUU, també a Mèxic, Veneçuela, Colòmbia….

Donal Trump no és un filantrop més bé tot el contrari, la seva visió del món està orientada cap el lucre personal i l’expansió del seu imperi empresarial passant per damunt de tot i tothom. Potser per açò el PP està tant content.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *