Drets humans

«2016 va ser un any en què la idea de dignitat i igualtat humanes, el concepte mateix de família humana, va ser objecte d’intensa i implacable agressió a forma de discursos de culpa, por i recerca de bocs expiatoris, propagats per qui volien prendre el poder o aferrar-se a ell gairebé a qualsevol preu». Amb aquestes paraules del seu secretari general comença l’informe 2017 d’Amnistia Internacional, que com cada any documenta la situació dels drets humans al món i dóna testimoni del patiment que moltes persones suporten, ja sigui durant un conflicte o en ser objecte de desplaçament forçat, discriminació o repressió.

Des de la mediàtica guerra de Síria a altres conflictes poc coneguts per l’opinió pública com el del Iemen o Sudan del Sud, passant per la terrible situació dels refugiats o el preocupant discurs de l’odi que s’està fent font a Occident, el 2016 es van donar situacions que van fer del món un lloc més ombrívol i inestable. Precisament, l’informe exemplifica «l’abismal distància» que hi ha entre la retòrica i la realitat amb la vergonyosa actuació de la Unió Europea envers els milers de persones que, fugint del terror i la guerra, demanden poder tenir dret a un futur.

Alguns dels successos més inquietants de 2016 van ser fruit d’un nou pacte que van oferir els governs als seus ciutadanies: la promesa de seguretat i millora econòmica a canvi de cedir dret de participació i llibertats civils (la seguretat com a excusa per justificar la repressió es va emprar àmpliament). Cap part del món es va lliurar de mesures de repressió general de la dissidència, manifestes i violentes en uns casos i més subtils i disfressades de respectabilitat en d’altres. L’afany de silenciar les veus crítiques va augmentar en escala i intensitat en gran part del món.

Però a més dels conflictes armats i de les vulneracions dels drets humans més flagrants, cal denunciar també l’actitud de determinades autoritats van culpar als “altres” de problemes socials reals o presumptes per justificar les seves mesures repressives. La retòrica de l’odi, la divisió i la deshumanització va desencadenar els instints més obscurs de la naturalesa humana, i algunes forces polítiques dels països més avançats del món estan aprofitant aquest discurs simplista i fal·laç per assolir el poder.

El document conclou que «en començar 2017, el món sembla un lloc inestable, i es multiplica la por al futur. Però és en aquestes èpoques quan calen veus valentes, herois corrents que s’alcin contra la injustícia i la repressió. Ningú pot abastar el món sencer, però cada persona pot canviar el seu propi món. Qualsevol pot lluitar contra la deshumanització, actuant localment per reconèixer la dignitat i els drets iguals i inalienables de tots els persones, i establir així les bases de la llibertat i la justícia en el món». És, per tant, tasca de tots posar el nostre particular granet d’arena.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *