Educació: acord difícil però imprescindible

La vaga convocada ahir en el sector educatiu no va tenir la força de la de fa uns anys i registrava, com és habitual, diferències significatives a l’hora d’establir el percentatge d’alumnes i docents que s’hi varen adherir. Però això no hauria de valer com a argument a un govern que, tot i assegurar que estan treballant des del diàleg per assolir un gran acord en Educació, continua defensant en soledat el seu projecte, la LOMQE, rebutjat per la resta de grups parlamentaris i per la immensa majoria de la comunitat educativa.

De fet, el ministre del ram diu no veu raons per a la protesta en un moment de negociació d’un pacte per l’Educació, tot assegurant que la incidència de les mobilitzacions ha estat mínima. Íñigo Méndez de Vigo ha titllat d’irresponsables als convocants i ha reiterat la seva voluntat d’arribar a un acord polític i social per l’educació; un procés, afirma, en el que els organitzadors de les protestes «han criticat molt però han aportat molt poc».

No obstant, el recurs interposat pel Govern davant el Tribunal Constitucional contra la paralització del calendari d’implantació de la LOMQE aprovat pel Congrés mostra el seu veritable tarannà i que no té intenció de canviar-la. En paraules del secretari general de la Federació d’Ensenyament de CCOO, “el missatge que envia el Govern amb aquesta decisió és atrinxerar-se en defensa de la LOMQE a ultrança per, de cara a un hipotètic pacte educatiu, mantenir aquells aspectes més rellevants d’aquesta llei”.

Per tant, parlar en aquests moments d’un possible enteniment entre postures tan enfrontades és com a mínim agosarat. Malgrat tot, com a ciutadans hem d’exigir que s’acabi amb aquesta lluita que ens perjudica a tots (inclús a aquells que creuen treure’n rèdit electoral). Els partits polítics, la comunitat educativa i la societat civil han de ser conscients de la importància d’un acord que assenti els fonaments d’una de les qüestions més importants per al nostre present i futur.

Serà possible, més enllà dels ja habituals enfrontaments en aspectes com la llengua o la religió, assolir aquest pacte quan la concepció mateixa del sistema educatiu és tan distinta entre els diferents actors? La necessitat ens obligaria a ser optimistes, però les postures actuals i les experiències prèvies no deixen gaire espai per a l’esperança.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *