Educació: reptes i perspectives

Allò que no es coneix no es pot millorar. Aquesta màxima, tants de cops repetida en aquest Periscopi i, per desgràcia, tants de cop obviada per aquells que tenen la responsabilitat de prendre les decisions que d’una manera o una altra ens afecten a tots, és la que es troba darrere l’Anuari de l’Educació 2016, presentat la setmana passada i que constitueix una eina fonamental per analitzar què passa (i perquè passa) amb el nostre sistema educatiu i així poder dissenyar estratègies de millora.

En el pròleg del nou anuari, els seus directors desgranen els que consideren els deu reptes més importants i significatius de l’educació de les Illes Balears, entre els que inclouen la construcció de nous centres educatius, la implantació d’una cultura de la innovació, la inclusivitat, la millora de les xifres o el domini de tres llengües en haver completat els cicles obligatoris.

No obstant, podem reduir tots aquests reptes a tres qüestions fonamentals (també citats pels autors), que no per conegudes han perdut vigència. En primer lloc, una millora del finançament educatiu, que inevitablement s’ha d’inserir dins la reclamada reforma del sistema de finançament autonòmic (en el que Balears en surt molt mal parada), però no de manera exclusiva, doncs una de les tasques fonamentals de la política és distribuir recursos escassos i, per tant, prioritzar unes àrees per damunt unes altres. I poques coses hi ha més importants que l’educació.

En segon lloc, la consecució d’un pacte social i polític per l’educació. Com s’afirma en el pròleg, “tot i que hi ha elements per l’optimisme”, ens trobarem obstacles rellevants que no serà fàcil salvar, com ara les reticències per assolir un pacte estatal o, més en clau local, les “dificultats polítiques que hi haurà a les Illes Balears per a ratificar la feina que està fent en aquests moments el Consell Escolar de les Illes Balears”. La concreció d’aquest acord, i la seva aplicació efectiva, és una condició necessària per a l’estabilitat de l’educació a la nostra comunitat.

I finalment, el gran repte del qual es deriva la resta: “posar l’educació com un valor clau i fonamental de la societat de les Illes Balears”. Una frase que de ben segur han pronunciat totes les persones que han tengut o aspiren a tenir responsabilitats de govern però que amb prou feines ha anat més enllà de les paraules. Tornant a les paraules dels professors Carme Orte i Lluís Ballester, “sense educació serà impossible una ciutadania formada, una economia competitiva i un benestar social per a tothom. Serem capaços com a societat de fer-ho possible?”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *