Educació, sanitat i Castro: com l’esquerra es desvincula de la realitat

Des de certs sectors de l’esquerra política es repeteixen molts tòpics que no resisteixen un anàlisi o, segons quins, una simple ullada al món que ens envolta; de vegades solament són confusions o veritats a mitges, però d’altres es tracta directament d’un cúmul de mentides.  Fa poc, s’han succeït tres casos que revelen com aquests sectors esquerrans han acabat perdent el contacte amb la realitat, aferrant-se a teories i consignes buides.  Aquests casos són l’informe de Bloomberg sobre l’eficiència de la sanitat, la mort de Fidel Castro y l’informe PISA 2015.

Bloomberg, en el mes d’octubre, va publicar un ranking sobre els sistemes sanitaris més eficients del món, en el que l’espanyol va quedar en tercer lloc.  Segons l’esquerra, les retallades dels darrers anys haurien d’haver destruït la sanitat, i està clar que no ho han fet.  No només això, sinó que per davant España es troben Hong Kong i Singapur, on els sistemes sanitaris són precisament els que l’esquerra repudia: sistemes competitius, orientats al mercat i semi-privats. Cert que el 2015 l’Euro Health Consumer Índex va situar la sanitat espanyola en el lloc 19, però no canvia res: en els primers llocs situava a Holanda i Suïssa, dos sistemes que funcionen a través de assegurances privades, on l’Estat ajuda a aquells que ho necessiten. Per tant, es miri per on es miri, el discurs de l’esquerra no es sostén per cap banda.

La mort de Fidel Castro va provocar tota una sèrie d’elogis per part d’aquests sectors de la política, que quasi el van divinitzar. Els seus arguments són que la pobresa dels cubans es justifica per la seva xarxa de seguretat que impedeix que acabin en la mes absoluta misèria (per a agafar un exemple, es diu que hi ha 0% de desnutrició infantil) i que, sigui com sigui la seva situació actual, estan millor que abans de la revolució.  En primer lloc, sí hi ha desnutrició infantil, cert que no molta, però en tot cas més que a Chile, que té un sistema econòmic radicalment oposat al de Cuba.  La resta d’arguments sobre aquest tema es contesten aquí i aquí.  En referència a la Cuba pre-revolució, basta dir unes quantes coses: el 1957, la mortalitat infantil de Cuba era la més baixa de Sud-Amèrica; en la dècada de 1950, la taxa d’alfabetització era del 76%, la quarta de Sud-Amèrica; el tercer país en consum de calories per càpita; el segon amb més ràdios, el tercer amb més telèfons i el primer en receptors de televisió…  Tot això amb un sector agrícola bastant productiu i una indústria manufacturera creixent.  Evidentment, també hi havia problemes (diferències ciutat-camp, dependència exterior…) però està clar que no feia falta una dictadura comunista, i menys amb els mediocres resultats que ha obtingut.

Finalment, cal mencionar que aquesta setmana ha sortit el resultat de les proves PISA 2015.  Els resultats d’Espanya han estat millors que els d’anys anteriors:

taula-1

Igual que en la sanitat, les suposades retallades no han causat l’efecte que es diu des de la socialdemocràcia cap a l’esquerra.  Es més, l’informe demostra que una major despesa no implica uns millors resultats, com es veu en la imatge següent.  El truc està en com es gasta, no en quant.

taula-2

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *