Educar en igualtat, prevenir la violència

IES Ses Estacions, Palma, 27 de novembre. Al llarg d’aquesta setmana el claustre de professors ha decidit programar tota una sèrie d’actes al voltant del Dia Internacional per a l’Eradicació de la Violència de Gènere. Una lloable iniciativa que ha comptat, entre d’altres, amb la presència a les aules de Francisca Mas, fundadora i primera directora de l’Institut Balear de la Dona, o d’Isabel Llinàs, actual directora d’aquest organisme dedicat a promoure la igualtat i a protegir, en la mesura que això és factible, les dones dels seus maltractadors. Jo també he estat un dels afortunats escollits; en el meu cas m’han convidat a parlar des del meu vessant de president de l’associació Homes per la Igualtat – Mallorca i també com a poeta, a través d’un llibre que vaig dedicar a abordar aquesta problemàtica, Reivindicació de Jane.

 

Els alumnes que tenc davant pertanyen a primer i segon d’ESO. Semblen disposats a escoltar-me: han treballat el tema prèviament a classe i han llegit alguns dels poemes del llibre. Just abans de començar, un grup de joves i al·lotes duen a terme una petita performance o representació sobre el tema, amb força dignitat i convicció. Ells, asseguts sobre la tarima, es limiten a pronunciar alguns mots amb contundència per tal de donar pas a la recitació de les nines, emotiva i creïble. Tothom se’ls escolta amb molta atenció. Parlen de patiment i dolor, certament, però també de dignitat, respecte, amor, comprensió… L’auditori els aplaudeix amb entusiasme, no debades han fet una bona feina. Millor segurament que tot allò que jo els pugui explicar a continuació sobre un qüestió tan summament delicada i terrible.

 

45 dones mortes en el que duim d’any, començ dient-los. És possible –tan de bo no sigui així- que superem la cinquantena en acabar-lo. Tracto d’explicar que és una xifra insuportable, del perill que correm d’acostumar-nos a la fredor d’una estadística que, any rere any, cau freda i implacable, talment una sinistra i negra loteria que és l’antítesi de la il·lusió i la felicitat pregonada en aquestes dates. Els dic que no ens hi podem avesar de cap de les maneres, a aquest fatalisme. Em dirigesc a tot l’alumnat congregat a l’aula: a elles, per tal que no confonguin mai amor amb submissió o control de la seva voluntat; a ells, perquè està en les seves mans optar per una relació basada en el respecte i l’estima vertaders, l’única possible. Així de clar ho diu l’article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans, de la qual ells mateixos, vull dir els alumnes, me n’acaben de passar una còpia: Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets (…), i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. Mots tal vegada buits, dissortadament, en determinats contexts i situacions que tots coneixem, però que en mans d’aquests joves de 13 o 14 anys recuperen el seu significat més autèntic, aquell que ha permès que, malgrat tot, avancem cap a quotes d’igualtat i democràcia insospitades encara no fa tants d’anys.

 

Observant-los a tots atents, silents, m’adon que l’educació és la clau fonamental per a la prevenció de la violència de gènere. Tot i que són molts, intent retenir les seves mirades, el respecte escrupolós amb què m’han escoltat, les preguntes que m’han fet. Aleshores em deman si no és molt més el que ells m’han aportat a mi que allò que jo els pugui haver transmès amb la meva dissertació. No hi ha dubte: paraules com ara respecte, amor o convivència adquireixen en els llavis d’aquests joves i al·lotes una inequívoca promesa de futur, la ferma voluntat de capgirar una de les pitjors xacres de la societat contemporània. És llavors que record un dels poemes que han recitat al principi de la xerrada, uns versos que han declamat amb jovenívola determinació, com pertoca a la seva condició d’éssers lliures amb tota la vida per davant:


M’agradaria tant

tornar a començar de bell nou!

 

Que tot això d’ara

no fos més que un malson,

despertar-me alegre

i sentir-me altra volta Jane,

dona, íntegra, estimada.

0 comentaris a “Educar en igualtat, prevenir la violència

  1. Enhorabona Miquel Àngel pel teu encomiable article als joves de l’IES Ses Estacions amb motiu del Dia Internacional per a l’Eradicació de la Violència de Gènere.
    Una abraçada

  2. Totes aquestes nines i nins que han participat a les activitats, tenen pares i mares i potser n’han parlat a casa seva. Mira com una cosa tan senzilla i tan “barata” pot tenir un efecte multiplicador per tractar l’igualtat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *