El ballet dels Borruños

L’anècdota del ball dels parlamentaris i membres del govern a les portes de la Cambra legislativa per celebrar la derogació de la Llei de Símbols ha deixat en segon terme el paper del PP en la sessió plenària de dimarts passat. Els experts en comunicació del govern i del Parlament se’n poden sentir ben satisfets. Han convertit en portada dels mitjans de comunicació el que era irrellevant i han pal·liat els efectes polítics de l’actitud del grup popular. El ballet és una anècdota, d’altra banda perfectament estalviable sobretot per part dels membres del govern, si més no per respecte als qui no pensen igual i pels quals també governen. Fer la massa i el cullerot als perdedors és més propi de joc d’infants que no de parlamentaris de les Illes Balears. La música de la xaranga dels Borruños devia ser irresistible.

El bessó de la qüestió, però, és la derogació de la Llei de Símbols, que de fet ja hi estava derogada i sols faltava el tràmit parlamentari pertinent. Una llei feta contra la llengua i contra les demandes d’una educació de qualitat i en català per part de professors, mestres i una ampla representació de la societat, 100.000 persones al carrer, no podia tenir altre destí que l’oblit definitiu.

Davant un fet corroborat sense ombra de dubte per les urnes, el Partit Popular ha optat pel menyspreu al Parlament, amb una aixecada de cul que no tenia altre objectiu que ocultar la crisi interna oberta la mateixa nit del 24 de maig i encara pendent de resoldre. Mai ningú no hauria d’abandonar el Parlament com a bastió de la controvèrsia política i el contrast de parers. Va fer malament l’esquerra quan es debatia la Llei de Símbols abandonant la Cambra com a protesta i s’ha comportat igual el PP en haver de discutir i votar la derogació d’aquell text legal. És fa mal d’entendre que els representants de la sobirania popular facin tal renúncia de les seves responsabilitats.

En el cas del PP encara s’hi ha d’afegir el fet de traslladar la seva crisi interna a la Cambra. Per no haver de votar i posar en evidència les seves diferències els diputats populars se’n anaren, amb la peregrina excusa que no s’acceptés una esmena improvisada reclamant una nova llei de Símbols. Que hauríem d’analitzar quina falta fa una llei de tals característiques, però no n’és ara el propòsit.

El PP no arriba a passar pàgina de la desfeta total heretada del seu senador, José Ramón Bauzá (poc se’n ha parlat de fins a quin punt fa empegueir el vot de PSOE i PP per col·locar l’expresident al Senat amb un altre il·lustre, Francesc Antich), i encara hi ha elements del partit que s’entesten a mantenir tot allò que ha provocat la més gran derrota electoral de tota la història del PP, la llei de Símbols entre d’altres. El PP ha perdut una magnífica ocasió de fer creïbles les paraules de la seva portaveu parlamentària, la jove Prohens, quan afirmava, i no és la primera vegada, que en el govern es feren coses bé i d’altres que s’han de rectificar. La llei de Símbols era una d’elles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *