El Banc d’Espanya, supervisor?

Fa gairebé un any vaig escriure en aquest mateix Periscopi que el Banc d’Espanya contradeia un informe elaborat per dos tècnics de la pròpia entitat, que asseguraven que els comptes anuals que Bankia va aprovar a principis de 2012, sota la presidència de Rodrigo Rato, i els que va reformular tres anys després, després de l’arribada de José Ignacio Goirigolzarri, actual president executiu de l’entitat, “no expressaven la imatge fidel “del banc. Llavors no vaig entendre com es podien avalar uns comptes que consideraven com a guanys crèdits més que dubtosos (i que l’equip posterior va considerar pèrdues, cosa contrària però igualment correcta per al Banc d’Espanya).

I ara tampoc no entenc com no ha esclatat un escàndol majúscul després de fer-se públics uns correus electrònics que demostren que el que en teoria és el supervisor del sistema financer tenia coneixement de la crisi de Bankia i del consegüent perjudici que tendria per a les arques públiques la seva sortida a borsa. Reproduint les paraules de José Antonio Casaus, autor de l’informe, el Banc d’Espanya sabia que Bankia s’acabaria “malvenent i el Frob haurà de fer-se càrrec del banc no cotitzat, amb un cost per al contribuent d’entorn de 15.000 milions” (finalment han estat uns 22.000), i mai no va contemplar “l’opció de cost zero per al contribuent que suposaria que el grup fos comprat avui per una entitat potent i solvent”.

Casaus sostenia que si es concretava la venda del banc a una entitat solvent estrangera els polítics que estaven al capdavant de Bankia perdrien el control de la gallina dels ous d’or i per això no volien ni plantejar la qüestió. Tornant a la literalitat, “és possible una altra cosa, és que els polítics que gestionen Bankia no vulguin explorar aquesta via per no perdre les seves poltrones ni la seva eina de finançament”.

No oblidem que se’ns van vendre els ajuts a un com un crèdit (“en condicions immillorables”) que no ens costaria un duro, per comprovar just després que teníem un deute derivat de totes aquestes malifetes. Hi haurà assumpció de responsabilitats? Jo no hi apostaria ni un cèntim.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *