El càncer, més que una malaltia

No sé si serà una (trista) casualitat, però com més va més sentim a parlar de la incidència del càncer, no tan sols en la societat sinó també en el nostre entorn més immediat. Darrerament, sense anar més enfora, he tengut coneixement d’un parell de casos de persones properes o dels seus familiars en un interval d’escassament tres dies, ja sigui directament o a través de terceres persones. Sigui com sigui la revelació de la notícia, especialment quan aquesta afecta éssers estimats, és sempre un cop dur i impactant, una maçada en el territori íntim de les nostres emocions que ens porta a relativitzar moltes de les coses a les quals, sovint absurdament, concedim una importància tan fútil com desmesurada.

Serveixi aquesta introducció com a reflexió a la recent celebració, el passat 19 d’octubre, del Dia Mundial contra el Càncer de Mama, el més freqüent entre les dones (una de cada deu el patirà d’una manera o l’altra al llarg de la seva vida, segons les estadístiques). En aquest sentit he de reconèixer que m’ha impressionat el tuit que l’exbatlessa de Palma, Aina Calvo, ha fet circular per les xarxes socials tot volent-se sumar a la celebració –si es pot dir així– d’aquesta jornada tan especial. La fotografia que s’hi pot veure és dura, però encomana a la vegada un coratge i esperança del tot necessaris per afrontar la que sens dubte és la més letal de les malalties conegudes, tot i els avanços en el diagnòstic i el tractament amb relació a fa només algunes dècades, quan la paraula “càncer” era gairebé innomenable i hom acudia a eufemismes com ara “una llarga malaltia”, el mallorquí i nostrat “mal mal” o, simplement, l’omissió voluntària i conscient del fatídic mot. El text de Calvo, tanmateix, defuig l’autocompassió i aposta pels que segurament són els tres pilars bàsics per tractar de superar la malatia: “força, ànim… i recursos per a la investigació”.

Una bona prova de la preocupació que suscita la seva incidència en la salut física i mental de les persones afectades és el fet que el calendari dedica ni més ni menys que deu dies a l’any per conscienciar la població sobre els diferents tipus de càncer existents: 4 de febrer (càncer en general), 15 de febrer (càncer infantil), 26 de març (càncer de cèrvix), 31 de març (càncer de colon), 8 de maig (càncer d’ovari), 23 de maig (melanoma), 13 de juny (càncer de pell), 16 de setembre (limfoma), 19 d’octubre (càncer de mama) i 17 de novembre (càncer de pulmó). Vull pensar, doncs, que el fet que en a penes tres o quatre dies hagi tengut coneixement d’un parell de casos en el meu entorn més proper no obeeix a una mera casualitat. No debades existeix un consens mèdic generalitzat sobre el fet que la malaltia està augmentant i que no es tracta només d’una percepció, entre altres coses perquè han millorat les eines per a la seva detecció i diagnòstic, d’una banda, i perquè per regla general hem allargat la nostra esperança de vida, de l’altra.

No són els únics factors, segurament. Hi ha qui afirma que el ritme de vida apressat que en general duim –l’estrès, en definitiva– contribueix en no poca mesura al desenvolupament d’alguna forma de càncer. A aquest fet n’hauríem d’afegir d’altres, com ara la qualitat dels productes alimentaris, la contaminació, el component genètic… Tanmateix resulta força complicat aïllar-se completament de tots ells, raó per la qual farem bé de sotmetre’ns a revisions periòdiques en les considerades “edats de risc”, que normalment coincideixen amb el trànsit de la joventut a la maduresa de les nostres existències.

Força, ànim i recursos per a la investigació, ens recorda Aina Calvo en el seu breu i sentit missatge. Jo hi afegiria també suport i positivisme per al malalt i el seu entorn, la mateixa que m’agradaria traslladar des d’aquestes línies tant a n’Aina com a totes les persones que ara mateix estan passant pel tràngol de la malaltia. Totes elles, sense excepció, susciten en els que les coneixem un profund respecte i admiració, només comparables a la grandesa de mots com ara dignitat, senzillesa o coratge.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *