El candidat de Manxúria

“The Machurian candidate” és un best-seller nord-americà, de Richard Condon, i almenys dues pel·lícules, dos thrillers, de 1962 i de 2004, amb el títol en català “El missatger de la por”. L’argument de la novel·la original (atenció, és un “spoiler”) es basa en la figura d’un veterà de la guerra de Corea que està a punt de convertir-se en President dels Estats Units; el més interessant del cas és que aquest heroi de guerra en realitat va ser capturat pels comunistes, que li van aplicar un rentat de cervell, i pretenen posar un candidat controlat per ells a la Presidència. Sobre la pel·lícula de 1962 hi ha tot un seguit d’històries que la fan especialment interessant. Pensem que es dóna en plena guerra freda, pocs anys després de la crisi dels míssils, va ser difícil d’estrenar, i va ser retirada de les sales a les poques setmanes per les semblances d’alguns moments de la història amb el recent assassinat de JFK. Tot plegat l’han convertit en una pel·lícula de culte, segons els cinèfils.

La versió del 2004 canvia l’adversari dels Estats Units, la guerra es produeix a un país àrab, però la premisa és la mateixa: la por a que el principal dirigent del país estigui controlat pels seus enemics, un argument que, amb variants, sonarà als seguidors de la sèrie de televisió “Homeland”.

La idea en que es basa el llibre original, la del candidat de Manxúria, s’ha traslladat a l’argot polític nord-americà, i per exemple els republicans van emprar aquesta definició per atacar a Barack Obama amb la teoria de la conspiració de que estaria controlat pels àrabs. La versió d’Obama com un “manchurian candidate” no va tenir especial rellevància. Ara bé, fa pocs dies vaig veure el hashtag #TheManchurianCandidate però aquest cop aplicat a Donald Trump. Novament una teoria de la conspiració, certament, aquest cop emprada pels demòcrates, tot i que hi ha qui diu que va ser iniciada pels propis rivals republicans de Trump durant les primàries. En aquest cas la versió d’un Trump com a “manchurian candidate” es basa en la “intervenció” dels russos a les eleccions nord-americanes, filtrant informacions que haurien perjudicat a la candidatura de Hillary Clinton. L’ombra de Putin, l’ex-KGB, és allargada, i en aquest ens estaria duent a una situació en que la realitat supera la ficció. És Trump el candidat de Moscou, el candidat de Manxúria? O simplement és el President que més interessava a Putin, per una coincidència d’interessos estratègics a nivell internacional? O pot ser perquè amb un personatge poc sòlid com sembla ser Trump els Estats Units perdran influència a nivell global? No hi ha dubte que és un plantejament apassionant.
Si em permeten, el concepte en si resulta interessant: la d’una organització política (un estat, però, perquè no? Un partit polític) que aconsegueix situar al front del seu principal adversari a una persona a la que pot controlar.

És possible extrapolar aquest concepte a la política espanyola? Hi ha hagut o hi ha qualque “manchurian candidate”? Podríem pensar que els dubtes que alguns mitjans han volgut generar sobre Podem, la seva suposada vinculació a un estat o altre (habitualment es parla de Veneçuela) pretendria ser una manera d’identificar al líder de Podem amb un candidat de Manxúria. Fins i tot els socialistes podem viure aquests dies la inquietant sensació de que alguna organització adversària té preparat el seu candidat o candidata de Manxúria per dirigir el Partit. Per a uns, un dels candidats podria ser el “manchurian candidate” de Podem i un altre, el de la dreta. També podríem pensar que part de la campanya contra Errejón que hem vist dins el seu partit les setmanes prèvies a Vistalegre II ha estat d’alguna manera una acusació de “manchurian candidate”. No crec que en aquests casos la realitat superi la ficció, semblaria més bé una imitació de les tècniques dels estratgues polítics nord-americans, recordem el que hem dit de Trump, l’acusació inicial de ser un “manchurian candidate” va sorgir inicialment dins les pròpies filles republicanes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *