El cas Huertas

Cap de les dues opcions és acceptable: tant si és vera que Xelo Huertas i Montse Seijas varen amenaçar amb el seu no als pressuposts per afavorir els interessos personals de Daniel Bachiller com si la suspensió de militància de la presidenta del Parlament, la diputada i el secretari d’acció institucional de Podemos respon a batalles internes de la formació morada. Com a ciutadans, no podem tolerar que determinades persones utilitzin la seva posició pública per obtenir beneficis privats, però tampoc permetre que les lluites intestines d’un determinat partit polític condicionin el correcte funcionament institucional.

Dit això, i a banda d’esbrinar el que s’amaga realment darrere aquesta suspensió de militància i de les impresentables formes que s’han seguit, crec que hi ha un parell de preguntes sobre la taula que reclamen una resposta urgent: s’ha utilitzat el cas Bachiller per desactivar l’oposició interna que rebien Jarabo, Camargo i la seva tropa? Per què si Huertas no es troba còmoda en el càrrec el va acceptar? Si és cert el que apareix en un informe de Salut (“en els darrers vuit anys, Bachiller ha rebut un milió i mig d’euros sense cap evidència del resultat”), perquè se l’ha seguit subvencionant? (aquí també podríem parlar de la famosa Fundació Kovacs, el que ens portaria a concloure que tothom beneficia els seus i que, per tant, no hi ha un pam de net). Pot una persona que no és digne per ser militant d’un partit seguir exercint com a representant del poble (sí, la pregunta val tant per Huertas com per Gijón)?

I el PSOE i Més, què fan? Aquí no val respondre que “això és una qüestió interna d’un partit”, doncs afecta als Acords pel canvi signats fa un any i mig. No seria necessària una compareixença? O serà que, malauradament, les dobles vares continuen ben presents en la vida política espanyola i illenca?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *