El cas Pujol perjudica Catalunya? (i II)

(ve d’un article anterior)

 

Què volem dir quan diem que CiU i Pujol són de dretes?

Doncs no és una simple opció política, no vol dir que són de l’equip de color blau. Vol dir que els seus valors s’estructuren al voltant de l’objectiu d’afavorir les classes riques i benestants, i advocant per mantenir-ne els privilegis i la dominació que exerceixen sobre les classes populars i empobrides. Sabent que la dreta té aquests valors, ens ha d’estranyar que actuïn, en un cas així, per a fer que un poderós tregui benefici de la seva posició?

Només són diners d’una herència?

Ja ho diran els jutjats, però tot fa sospitar que hi ha diners amb altres procedències. Els paradisos fiscals serveixen per esquivar els impostos, però també per amagar-ne la procedència… Potser les famoses comissions del 3%?

Quan diem que no és bo que algú estigui molt de temps al poder, què volem dir?

No és que quedi millor de cara enfora que hi hagi alternança en els càrrecs de poder sinó que, ser el que remena les cireres durant massa temps, fa que sorgeixin propostes i temptacions de corrupció. Per això és abominable la monarquia. Imagineu-vos si Pujol ha estat corrupte amb 23 anys al poder, quant no ho serà el rei, que va ser proclamat successor oficial de Franco el 22 de juliol de 1969, fa 45 anys. Si no sabem més de la seva corrupció és per la protecció constitucional, legal i mediàtica de la que ha gaudit, que per sort s’ha començat a esberlar amb les xarxes socials.

És el frau de Pujol en si el més destacable?

 

Crec que el més important és la caiguda d’un fals mite i del vel que cegava molts catalans: Malgrat certa aparent bonhomia, comparant amb altres geografies, la societat catalana és molt classista, sobretot pel que fa a la seva classe alta. Aquesta “casta” (la parauleta està de moda) sociovergent, situada a totes les esferes de rellevància del país, a més de xuclar els recursos i oportunitats fraudulentament, fan de tap al veritable talent social d’aquest país. Han de caure els murs, i el procés independentista -amb l’augment de l’autoestima per part del poble i amb el trencament de l’status quo- és el millor escenari per fer-ho. Mai com ara veurem obrir-se la finestra d’oportunitats per a que les veritats aflorin i es plantegin una organització justa. Esperem que tots els que tenim valors d’esquerres sapiguem estar en el nostre lloc i prémer fortíssim en la direcció correcta!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *