El cas Pujol perjudica Catalunya? (I)

Ja ens ha estat perjudicant durant 34 anys, de manera que ara el millor és poder conèixer la realitat i que, en endavant, ens serveixi com a fuel per desitjar la construcció d’una arquitectura política infinitament més combativa contra la corrupció.

 

Per què el cas Pujol ha sortit ara?

 

Perquè els serveis secrets catalans van assabentar-se que Madrid pretenia destapar el cas Pujol al setembre. Sabent que seria públic, era millor avançar-se, i també separar-ho del setembre i novembre.

 

Què vol aconseguir Madrid?

 

Interpreten que el procés d’independència és cosa de CiU i que el poble segueix messiànicament al President, ex-President i al govern. Però CDC, UDC i les elits econòmiques no volien fer aquest pas i estan constantment intentant reconduir-lo. Catalunya, en aquests anys i aquest tema, és un dels pocs llocs del món on els polítics van darrera de l’onada que aixeca la societat. Mentre a altres països estan ensorrats moralment per la crisis, a Catalunya, malgrat la crisi, hi ha un estat d’alegria col·lectiva perquè ens estem valorant i optant per tirar endavant una societat que engresqui, més justa i on puguem viure millor tots junts. Aleshores, destapar mals i vicis passats, contribueix a creure que sí que podrem fer net i aprendrem la lliçó. Després d’això, la Constitució catalana haurà de ser, de totes les del món, una de les que més es doti i treballi contra la corrupció. És a dir, que no hem de fer com els països llatinoamericans, on els processos d’independència no es van fer per al poble, sinó per a les oligarquies locals, d’ascendència espanyola, que no volien enviar tributs a Espanya, sinó quedar-se tots els diners i gaudir de tot el poder. Aquesta independència és la que pot arribar a interessar a CiU, però no al gruix de la societat. El cas Pujol ens impulsa a estar en guàrdia contra la corrupció.

Quin efecte tindrà?

 

En realitat, ens hem de felicitar que, en haver sigut reconegut públicament per Jordi Pujol, no podrà negar-se i eludir-se amb una suposada hostilitat per part de Madrid (que ho és, perquè han volgut destapar el cas per fer descarrilar el procés independentista), però que el moviment social independentista no mereixeria veure’s embolicat amb la temptació de defensar una cosa indefensable per mals entesos patriotismes. En contrast amb tants altres polítics que han delinquit i ho han negat fins al final, li hem d’agrair a Pujol d’haver reconegut públicament el delicte, no com va fer amb Banca Catalana, i permetre’ns així de separar el seu cas de l’independentisme. Ara s’ha d’aplicar la llei sense cap impunitat per no tacar el futur amb els mals del passat i present.

 

(continuarà)

0 comentaris a “El cas Pujol perjudica Catalunya? (I)

  1. Com quedam ? Es una estatagema de Madrid o no ho és ? Paranoies apart, els mallorquins tenim la sort que ni ens passi pel cap que els nostres “nacionalistes” (Munar, Nadal, Vicens, Buils….)són a la presó per mèrits propis i no per persecució de Madrid

  2. Hola Empeltat, doncs crec que quedam clars: Pujol va ser evasor i Madrid ho sabia, però ho ha destapat ara perquè ho intenta utilitzar contra CiU. En la seva concepció del poder verticalista i des de dalt, no hi pot haver procés independentista si no és orquestrat des de dalt… per sort van força equivocats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *