El circ del Parlament (II)

(ve d’un article anterior) De poc serveix ara discutir sobre les responsabilitats i les culpes d’un espectacle en el que gairebé tots han tengut papers protagonistes: el principal, sens dubte, Podemos, que ha utilitzat el Parlament per dirimir lluites intestines, seguint la millor tradició de la vella política que tant critiquen; però també l’executiu, que coneixia i va donar el nihil obstat a l’operació orquestrada per Jarabo i Camargo; els partits del pacte, que tot assegurant que no entrarien en el joc de cadires han mercadejat amb els càrrecs institucionals; i el Partit Popular, que seguint una de les màximes de la partitocràcia ha intentat treure rèdit polític d’una situació que hauria d’haver ajudat a tancar el més aviat possible.

Hom diu que la confiança és molt bona de perdre i molt difícil de recuperar, i la ciutadania d’aquestes illes continua veient com els partits juguen amb ella com si fos inesgotable o, pitjor encara, com si no els importàs gens ni mica (excepte en el moment de les eleccions, llavors sí que ens reclamen i ens acaronen). Dissortadament, aquest no és un problema exclusiu de la nostra comunitat; la partitocràcia afecta a totes les regions, a tots els nivells de l’administració i, com podrem veure en els propers congressos, fins i tot als partits que venien a rompre amb aquesta dinàmica heretada de la transició i que, a més de deixar en pura utopia la democràcia interna constitucionalment establerta, ha acabat per colonitzar tots els estaments de l’estat de dret, des de la justícia a l’educació, passant pels organismes que suposadament existeixen per controlar l’acció de govern: nomenaments a dit, càrrecs de confiança, intercanvi de cromos, cadenes de favors, casos de corrupció silenciats, etcètera.

Per acabar, recuperaré unes línies que vaig escriure fa uns mesos: “el problema principal [és] el triomf inqüestionable de la partitocràcia i, per què no dir-ho, de la mediocritat. I si nosaltres, els ciutadans, no som capaços de rompre aquesta dinàmica, (…) únicament estarem alimentant el monstre que està devorant la nostra democràcia”.

Publicat a l’AraBalears (31-I-2017)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *