El cotxe, aquest tan amic meu

Dona’m una alternativa i miraré de canviar els meus hàbits. Oferim quelcom que em resulti més senzill, més pràctic i més barat del que ús durant el meu dia a dia. És l’hora de parlar de transports i comunicacions. La temàtica en qüestió es troba més d’actualitat de mai ara que l’Ajuntament de Madrid ha començat a limitar la circulació en cotxes durant dades molt assenyades pels carrers més cèntrics de la capital.

Sembla un tòpic parlar-ne, però reduir l’ús dels cotxes –tan de benzina com dièsel– hauria de ser una prioritat dins la societat. En primer lloc, per temes ecològics, molt lligats a la reducció d’emissions de CO2 a l’atmosfera. Tot per tal de reduir, minvar o alentir l’escalfament global. Però no tan sols per temes ecològics o mediambientals, sinó també per una qüestió social i d’ordre. Perquè els embotellaments deixin de ser notícia i més, durant l’estiu a les nostres Illes. Perquè aquesta idea de l’illa de la calma, no passi a ser un record romàntic de temps ençà.

Parlar de cotxes és parlar simètricament d’hipocresia, sent el major exponent un servidor. Agafar el cotxe per anar a dues passes de casa, tot pensant en la comoditat. Qui no ho ha fet? O més ben dit, qui no ho fa en el seu dia a dia? Tot i ser directament responsables, trobam una coautoria que resulta necessària per mantenir aquests hàbits: L’escàs i ineficient oferta de transport públic. Entre les anècdotes que us puc contar em referiré a una: Tornant de la Universitat en metro (freqüència cada mitja hora) arribàvem a la Estació Intermodal de Palma on uns companys de pobles de la Part forana partien corrent cap al tren, perquè ambdós serveis no estaven sincronitzats. O millor dit, sí que ho estaven. Primer partia el tren i 1 minut més tard arribava el metro, el que suposava una espera un tant tediosa i molesta.

Potenciar l’ús de la bicicleta, els autobusos urbans de l’EMT i, perquè no també els interurbans del TIB són les línies d’actuació. Tots hi estem d’acord. Però com fer que la gent vagi canviant la mentalitat en quant al transport? Allà està el quid de la qüestió. El punt essencial on ningú és capaç de donar una solució clara.

Mentre finalitz aquestes línies, pens en com partiré cap a casa. Avui, toca anar-hi caminant. Hem deixat la bici al pis. I el cotxe al garatge. Tot i que em costi dir-ho. Serà per la consciència. La d’avui almenys –ja que escric aquestes línies– per ser un poc coherents amb el que escrivim.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *