El de sempre, com sempre

Pels seus fets els coneixereu. Les paraules partiran, desapareixeran i es fondran, mentre que les seves obres romandran. Ja poden predicar discursos intensos i atractius, que a la llarga, la gent els rebutjarà. Estimats ciutadans de Balears, la Presidenta del Parlament ha caigut. Com una fitxa que es mou i que l’acaben tomant. Un trist peó dins una partida –perquè no dir-ho– un tant fastigosa.

D’entre les figures civils més importants de Balears, es troben les persones que ocupen els càrrecs de la presidència del Govern, la presidència de la cambra legislativa, els càrrecs executius dels diferents Consells insulars i el Síndic Major de la Sindicatura de Comptes, entre d’altres. Que la presidenta de la segona institució més important de Balears se’n vagi és una notícia trista. Podemos, un cop més, s’equivoca en les formes, i perquè no dir-ho, en l’ús polític d’una figura que requereix una certa neutralitat lligada al càrrec institucional que ostenta. El fons de la qüestió, aquest cop és certament irrellevant, si Huertas va exigir una partida pressupostària per un laboratori científic o si Jarabo, ha influït en les decisions d’IB3, bla bla bla. El mateix del que intentàvem sortir quan fugíem de la vella política. El mateix de sempre, sense matisos.

La desafecció dels ciutadans per la política és cada cop major. S’ha perdut la confiança. I, enlloc d’intentar corregir aquest rumb a la deriva, els dirigents actuals sembla que s’esforcen per allunyar-se més, si poden, dels ciutadans. Afegit a una corrupció excessiva i desvergonyida, trobam els casos Fernández Díaz, defenestracions de secretaris generals, i ara, el cas Huertas. O cas Jarabo. O el cas dels egos. Digueu-li com vulgueu.

No caurem en la crítica simplista i ràpida a Podemos. El rerefons de regenerar la política és un objectiu ambiciós i ben admirable. Però no ens ha de fer perdre la vista de la realitat que succeeix. No us deixeu aclaparar quan sona la flauta d’una marca feta a Madrid per uns professors d’Universitat. La federació balear de Podemos deixa molt que desitjar. El mateix que succeeix amb Ciutadans a les Illes. Dos partits sense cap mena de projecte per Balears. I, que a les primeres de canvi són capaços d’emprar els pocs càrrecs que ostenten únicament pels seus objectius personals i polítics.

Que algú porti una mica de serietat a aquest panorama. I a ser possible, que no s’anomeni Donald.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *