El debat del PSOE: tot segueix igual

Ahir, a una hora que va evitar que molta gent el pogués seguir, es va celebrar l’únic debat entre els tres candidats a la secretària general del Partit Socialista. Els que a priori tenen més possibilitats de guanyar la votació del proper diumenge, Susana Díaz i Pedro Sánchez, varen allunyar-se de la “conversa tranquil·la i constructiva entre companys” que varen vendre abans del debat i en massa ocasions els arguments varen rebassar els límits de les propostes polítiques i passaren al terreny personal, quelcom lògic, si tenim en compte que ambdós havien plantejat aquesta  batalla dins una guerra pel poder, i no tant com a part d’una estratègia per redefinir el paper del PSOE dins la societat espanyola.

Així doncs, no es varen produir grans sorpreses i segurament el debat no servirà per modificar en excés les intencions de vot dels militants. Més que res perquè els arguments seguien sent els mateixos que venim escoltant des de fa més de mig any: l’abstenció, la dimissió de Sánchez, la manca de confiança, els apropaments a Podemos o al PP, la discussió per saber qui és més d’esquerres, etcètera.

La presidenta andalusa (que, per cert, es encara no ha presentat oficialment el seu programa) i l’exsecretari general varen palesar ahir que l’enteniment entre ells (i els projectes que representen) no és possible. Els intents de conciliació i calma del tercer en discòrdia li varen fer guanyar molts de punts, però això no atorga cap possibilitat de victòria a Patxi López, més enllà de la quasi total seguretat de formar part de l’executiva de qui resulti guanyador.

El debat no suposa cap canvi substancial en l’escenari socialista: per a uns Sánchez continua sent el culpable de les derrotes electorals, gràcies als seus moviments pendulars; per a uns altres, el cop d’estat intern i la consegüent abstenció davant el PP impedeixen a Díaz ser la persona que ha de redreçar el partit. Mentrestant, López predica en el desert de la polarització amb el seu discurs d’unitat.

En definitiva, la gran pregunta que ningú no sap ni pot respondre continua sent la mateixa: independentment de qui sigui el vencedor el proper diumenge, què passarà amb l’altra meitat del PSOE? Les crides a la unitat i a la confluència o les “discretes retirades” són difícils de creure, i més amb el bagatge que porten els socialistes en els darrers anys, i tant els factors endògens (palesats en aquesta innegable divisió) com les experiències properes (Grècia, França…) no auguren res de bo en l’horitzó d’un partit ara mateix dividit i convalescent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *