El fals (i perillós) debat

Un atemptat com el de Berlín (o com el de Niza o com el de París) ens afecta molt més que les eternes guerres que s’estan lliurant lluny de la nostra comoditat o dels continus actes de terror que es viuen, dia sí, dia també, als mercats o gelateries de Bagdad. Els telediaris obrin amb la notícia, es recullen testimonis, se n’analitzen les causes, es debat sobre les conseqüències… Però fins i tot acceptant la vergonyosa premissa que se’n deriva (que una vida humana val més a un lloc que a un altre), és molt preocupant com els voltors aprofiten la carronya per consolidar el seu missatge xenòfob i, més preocupant encara, com aquest missatge va arrelant entre la moderna i democràtica societat europea.

“Els morts d’Angela Merkel”, els va batejar Marcus Pretzell, el líder d’Alternativa per a Alemanya (un partit d’extrema dreta que guanya adeptes dia a dia); “promet eradicar el gihadisme de la faç de la Terra”, anunciava l’electe Donald Trump; “el legat d’Angela Merkel”, concloïa Nigel Farage, el mentider del Brexit. I així, la bolla es va fent més grossa, i arribarà un moment, quan la vegem a punt d’esclafar-nos, que ens en penedirem, de no haver sabut (volgut) posar fre a aquesta onada populista que basa el seu èxit en el fals debat entre llibertat i seguretat, en la fal·laç identificació entre immigració i manca d’oportunitats, en la insultant comparativa dels refugiats amb terroristes.

Europa, si vol seguir sent Europa, ha de superar aquest missatge, tan fàcil i tan perillós, i elevar el debat a un altre nivell. No podem oblidar que la immensa majoria de les víctimes del terrorisme integrista són musulmans que no combreguen amb el fonamentalisme del Daesh, que no hi ha hagut una vertadera intenció de la comunitat internacional de portar la democràcia als països que no la tenen (de fet, és tradicional el suport a dictadures que garanteixin els fluxos comercials, independentment del terrorisme d’estat que practiquin) o que les persones que fugen no han tengut més alternativa que abandonar ca seva i iniciar un camí que acaba en unes tanques que Occident fa cada cop més altes.

Tampoc no es tracta, per descomptat, de caure en un “bonisme” que no condueix enlloc, però sí de no ser demòcrates o europeístes només de paraula, ni acceptar retallades a la nostra llibertat a canvi d’una seguretat que ningú no pot garantir mentre hi hagi gent disposada a immolar-se o a atropellar amb un camió a les víctimes innocents que, com en qualsevol ciutat siriana, afgana o iraquiana, únicament volen viure en pau i en llibertat. Si seguim així, tant els que sembren el terror com els que se n’alimenten hauran guanyat la partida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *