El govern de la seguretat, la higiene, la prevenció d’incendis i els plans d’evacuació

Fa dues setmanes el Parlament va debatre una Proposició de Llei  presentada pel Grup Parlamentari El Pi PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS, que demanava la simplificació dels tràmits per a les entitats socials, culturals i veïnals a l’hora d’organitzar activitats al carrer que tenguessin per objecte el foment de la cultura i la participació ciutadanes.

La Llei 7/2013, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears regula les condicions d’instal·lació de totes les activitats, essencialment empresarials, que es vulguin realitzar en el nostre territori.

Però també inclou, des de sempre, la regulació dels espectacles i de totes aquelles activitats a l’aire lliure per a les quals sempre ha fet falta autorització administrativa i més o menys requisits burocràtics.

A partir de 2013 el govern del PP de Bauzá, ara sabem que amb un ample consens del que va participar la nostra “esquerra participativa”, va aconseguir aprovar una norma absolutament desproporcionada que considera que les entitats socials, clubs de joves i associacions culturals i veïnals han de ser poc menys que grans empreses si volen atrevir-se a organitzar una activitat al carrer.

Com justifiquen els nostres grans “defensors” de la participació ciutadana que, per a organitzar un esdeveniment al carrer, una entitat social hagi de complir els requisits d’un article, el 70, que exigeix,  entre d’altres molts requisits, una “memòria descriptiva i els plànols de situació i de detall de l’activitat subscrits per la persona titular i/o pel tècnic o la tècnica competent que ha de versar almenys sobre: higiene, sanitat pública, seguretat, evacuació, prevenció d’incendis i altres riscs col·lectius, seguretat  ciutadana, protecció de la infància i la joventut, mobilitat, defensa del públic en general, molèsties per renou, fums, olors i similars, així com protecció del territori; indicant també quines autoritzacions sectorials i concurrents són necessàries.”

Ah! Jo els hi contaré (m’han passat els diaris de sessions i he pogut riure una estona).

El Sr. JARABO mos alliçona afirmant que “si la perillositat d’un esdeveniment és la que és, independentment de qui l’organitzi, doncs evidentment crec que aquesta ha de ser la nostra preocupació i no tant com es defineix l’activitat”. Ja m’imagin el projecte que exigirà Podemos la propera vegada que un grup de ciutadans organitzin un “15 M” i vulguin sembrar la plaça d’Espanya de tendes de campanya.

Però el més encantador és el que opinen els senyors de MÉS.  El sr. NEL MARTÍ mos va il·lustrar amb la seva concepció del principi d’igualtat i la seva idea del que és participació ciutadana i ens va venir a dir que li semblava molt bé la Llei d’Activitats del Sr. Bauzá perquè, en resum:

  1. A MÉS no li agrada un règim d’activitats que distingeixi el tipus de motivació o a l’entitat convocant (el que ve a ser el mateix que dir que és igual que organitzi el Club d’Esplai de Son Oliva o la Tui);
  2. A MÉS no li agrada que es pugui proposar que, per a activitats iguals, es puguin demanar diferents requisits i documents depenent de qui sigui l’organitzadora. Sobren comentaris.
  3. A MÉS li sembla que les condicions de seguretat -sanitàries, garanties respecte de les molèsties a terceres persones, etc.- no haurien de tenir cap diferenciació, tant si el promotor és amb ànim o no de lucre i que no es pot autoritzar un esdeveniment en absència d’informes d’altres administracions, si són procedents. Ah, la nostra estimada burocràcia.

En definitiva, els del “govern de la gent” ens venen a dir que no entenen perquè una entitat social, un club d’esplai o una associació de veïns ha de gaudir de “privilegis” davant de la Coca-Cola, los 40 Principales ó la Federació Hotelera a l’hora d’organitzar esdeveniments públics al carrer. Prenguin nota idò, els meus amics lectors, perquè en els propers anys les festes i curses de barri es veuran substituïdes, per obra i gràcia del “Govern de la Gent”, per festes i curses comercials. Òbviament ells, els de PODEMOS i de MÉS estaran al carrer, en primera fila, per protestar per la pèrdua del carrer per part de la gent però, en cap cas, se’n sentiran responsables de la nova situació. Ells varen fer tot el possible, com es veu, per evitar que la gent perdés el carrer.

Queda lluny aquella Ordre de 3 de maig de 1935, que establia que “para los espectáculos públicos al aire libre fuera de Madrid y demás capitales de provincia, y cuando aquéllos puedan comprometer el orden público, los Alcaldes deberán solicitar, con la oportuna anticipación, el permiso del Director general de Seguridad en la provincia de Madrid y del Gobernador civil en las demás, cuyas Autoridades podrán conceder o negar el permiso, y presidir los espectáculos citados si lo juzgan conveniente.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *