El Govern espanyol ja es prepara per a la repressió

Els terminis s’acaben i després dels envits caldrà mostrar les cartes. El govern del PP actua en la lògica de la tradició imperial espanyola. Incapaç de pactar i negociar el que consideren l’essència de la patria. I sempre predisposats a la més dura de les repressions, si fa falta defensar-la. Des de el segle XIX fins ara, l’imaginari unitarista espanyol ens ha portat règims corruptes, eleccions amanyades, caciquismes, cops militars, dues dictadures i trencar violentament l’experiència de les dues repúbliques. I malgrat tot, el desmembrament territorial ha estat constant des de les primeres Corts de Cadis el 1812, fins a la recent de l’antic Sàhara espanyol l’any 1976.

Històricament no és pot dir que hagi estat una estratègia massa intel·ligent, ni molt manco eficaç. Però cohesiona l’entremat monàrquic i oligàrquic, amb un relat que accepta una part important de la població. El de que Espanya ha estat i és encara, una gran nació. I que els seus enemics per desitjos inconfessables, sempre l’intenten atacar i debilitar-la. Hi ha que tancar files doncs, per a defensar-la.

Adaptin aquesta filosofia al llenguatge contemporani i entendran el que està preparant ja el govern espanyol. La Constitució és l’Espanya democràtica i els defensors del referèndum a Catalunya l’antiespanya egoista i insolidària, obsessionada com sempre en no reconèixer l’èxit històric del nacionalisme espanyol.

Oferir anar al Congrés a negociar és un verbalisme de distracció, basta recordar com varen tractar a Ibarretxe en el seu moment, que encobreix la maniobra que de veres és prepara. Establir el cordó sanitari per aïllar la infecció separatista, per després actuar contundentment contra ella. Cal afeblir i aïllar a les forces polítiques que defensen el referèndum a Catalunya i a les forces que a la resta d’Espanya li donen suport. Aguditzar artificialment si cal, les contradiccions socials a Catalunya. Alarmar de forma continuada sobre qualsevol notícia relacionada amb el procés sobiranista. Tancar la línia vermella de la «legalitat» amb el PP, Ciudadanos i PSOE. I una vegada aconseguit el consens sobre la línia vermella, preparar la bateria de mesures repressives que caldrà posar en marxa de manera progressiva.

Qualsevol cosa abans que reconèixer el dret democràtic a decidir del poble de Catalunya. Sols poden decidir el conjunt dels espanyols. I el conjunt d’espanyols mai podran consentir que Catalunya pugui decidir per ella mateixa, perquè Catalunya és de tots els espanyols. Tan se val que alguns diguin que això és basa en un dret de conquesta i altres ho argumentin en les bases eternes del dret natural. La sobirania espanyola no es pot discutir. Sols es pot acatar. I aquesta lògica només ofereix dues sortides. Acatament a les bones o a les males. Com els catalans són molt caparruts i no entenen el que els hi convé, ho hauran d’entendre a les males. Clar que la maquinaria repressiva té uns costos. Però en la conjuntura actual, com ja va passar en el 1936, molts de països poden fer els ulls grossos, si les formes de la repressió són mesurades i aparentment proporcionades. I passada la primera etapa d’enrenou, tot és qüestió de paciència i resistència, per afeblir i desmoralitzar el camp sobiranista. Rajoy és de l’única cosa que pot presumir. La de deixar podrir les coses. I fins i tot pot tenir un rèdit electoral. Els salvadors de la patria sempre són ben vists a moltes zones d’Espanya… Sempre que guanyin! Però també són bens conscients que ho tindran molt complicat i que l’operació té molts de riscos si els sobiranistes en lloc de cedir, emprenen una llarga carrera de resistència.

Campanyes mediàtiques de desprestigi dels dirigents catalans, actuacions de les clavegueres de l’estat, reforç de l’espanyolitat en sèries televisives, triplicar el pressupost i la publicitat del Dia de les Forces Armades, i regar amb euros a altres comunitats, fent de la necessitat virtut per tal de salvar la pell dels PGE, i alhora de manera oportunista, llançar el missatge de com han de fer les coses les comunitats «intel·ligents»… La batalla política sempre és prèvia a la concreció repressiva. Però ja estam en la fase de la batalla política orientada cap a aquesta finalitat concreta. Aconseguir els màxims consensos per preparar l’etapa de duresa posterior si el referèndum segueix endavant. Algunes veus espantades demanen al govern espanyol que faci el necessari per trobar una solució política. No se’n adonen que ja s’està aplicant una sortida política. La que prepara el PP. Són incapaços de pensar en termes d’interessos de societat. O són dels seus o estan contra ells. En Company ens tornà a mostrar l’altra dia a Inca com és l’autèntic PP espanyol. Prepotent, fatxenda i intrínsecament sectari. Lamentablement veurem situacions molt complicades a Catalunya. La dreta espanyola és així. Duen l’autoritarisme en el seu codi genètic. I gaudeixen de poder exhibir-lo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *