El moviment animalista, Internet i l’absurd

Tal vegada molts recordin la fotografia que encapçala aquest breu assaig, ja que il·lustra un moment desesperant tant pel nin, la seva família, els demés anònims i les autoritats del zoològic (i m’agradaria creure que qualsevol persona amb un mínim de cor). El desenllaç acabà amb la mort de l’animal i amb la salvació del menor, que sense cap dubte podria haver mort en mans del goril·la. Els fets varen incendiar la xarxa amb tot tipus de comentaris i opinions. De la meva part, vaig trobar sorprenent algunes aportacions d’usuaris lamentant la mort de l’animal i culpant de manera indiscriminada i molts de pics amb insults als pares del nin, per haver deixat caure el nin al recinte. Hem de tenir en comte que en un moment tens com el que comentam, altres formes de tranquil·litzar l’animal haguessin estat manco efectives o més tardanes, augmentant l’estat de perill del nin.

El que intent dir es que en un món globalitzat, en l’actual era de la comunicació, qualsevol persona al davant d’un monitor o un smartphone pot donar la seva opinió (d’aquí poc amb es rellotge i tot), cosa que agraïm. No obstant, molts de cops es parla a la lleugera i sense analitzar la situació, ni posant-nos en la pell dels demés. Basta fer un exercici mental i pensar per un moment que el que cau al recinte és la nostre mare, pare, parella o fill. Sense pels a la llengua, si tries salvar el goril·la, fes-t’ho mirar.

Posant un altre exemple que ja es torbava a sortir, i mirant a prop, cap al nostre meravellós estat espanyol, basta recordar un fet també força recent, el de Víctor Barrio, el torero mort en plena tasca. Certs individus a Twitter varen manifestar la seva alegria arran de la mort de l’individu en qüestió. Anem a analitzar la situació: Ens trobam davant uns activistes animalistes (d’aquests que es limiten a clicar al botó de ”Share” de Facebook, en gran part) que es declaren plens defensors dels drets animals i volen un món millor per aquets, inclosos bous. Res a dir, som el primer al que hem repugna qualsevol atac a un animal indefens. Però, que estàs arreglant dient: ”Ha muerto un torero. Un torturador menos, hoy el planeta está un poco más limpio de tanta mierda” o ”Que se joda. #VictorBarrio”… O el súper ”Torero muerto, abono pa mi huerto”. Tots, tuits reals que es poden trobar a la xarxa sense gaire esforç.

Trobam dos grans blocs, els taurins i els antitaurins. Els antitauris defensen l’abolició dels toros a capa i espasa, però no obstant quan un torero mor, un sector (que no tot, evidentment) es posa a dir aquestes barbaritats. No s’ha de ser molt intel·ligent per aturar-se a pensar un moment i arribar a la conclusió que tant el sector no posicionat sobre la tauromàquia i el sector taurí (inclòs la família del mort, els seus amics, fans etc…) estaran encara més enfora d’una possible reeducació, perquè repetesc, em declar totalment antitaurí i animalista, però també vull creure que tenc sentit comú, i crec que segons quins comentaris són provocatius i totalment contraproduents.

Tornat al joc de l’estudiant d’Història que es creu psicòleg, podem tornar a fer un altre exercici d’imaginació. Ara som nosaltres mateixos, amb la nostra opinió formada sobre la tauromàquia, i resulta que aquesta es posiciona clarament en contra de la sanguinària tradició. Però resulta que per atzar, Victor Barrio és un familiar molt proper al qual li tenim gran estima (a pesar de les diferències ideològiques), i ens trobam amb el panorama a la xarxa. Si no et fa mal, fes-t’ho mirar un altre cop.

Per ja concloure aquesta breu opinió, hem de tenir en compte que vivim en un món capitalista i globalitzat en el qual la meitat del món està en guerra i mor de fam, i l’altre meitat promou els principals factors de mort i destrucció del tercer món, a més de limitar encara més els drets dels treballadors que hi viuen i els mateixos de sempre, una minúscula minoria segueix enriquint-se a costa de la classe treballadora. De debò necessitam ara per ara partits que porten a les seves sigles Partit animalista? Si de debò volem  fer un canvi a millor pel que fa els drets dels animals, crec que hem de començar per a garantir el benestar de totes les persones, que són les que realment poden produir el canvi a millor. I sobretot, educar i difondre els missatges que ens semblen  més justos des de l’educació i el respecte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *