El País i el CETA: un progressisme de xaranga i pandero

Francament, he volgut saber què deia «El País» a l’anunci de la suspensió temporal de l’aprovació del CETA pels ministres de comerç del Consell Europeu. M’he trobat amb l’editorial del dia 18 d’octubre afirmant categòricament que cal aprovar el CETA, l’acord de lliure comerç i inversions entre Canadà i la Unió Europea.

Ho argumenta en nom del progressisme. Perquè el tancar fronteres és retardatari. Perquè cal crear ponts nous per part de la UE per combatre la influència asiàtica. Perquè la força de 500 milions d’habitants per a negociar és molt superior al que pot aconseguir per ell mateix un parlament com el de Valònia. Perquè els nacionalismes excloents no poder suposar un fre al progressisme de la UE. Perquè l’estalvi amb aranzels és una avantatge pels usuaris europeus. Amb poques paraules que el CETA és el progrés i els seus opositors o són uns indocumentats o són directament uns reaccionaris.

La veritat no me preocupa gens el que digui l’editorial de «El País». Però en aquest cas és prou significativa. Denota frustració i ràbia continguda. Es nota que han fet mal les mobilitzacions europees i en particular les realitzades a l’estat espanyol, contra el CETA i els tractats des-reguladors i creadors de noves legalitats comercials, per sobre de les legislacions estatals. El diari més defensor de l’estatus quo constitucional actual, l’adelit de l’alternància bipartidista, l’inspirador directe del cop intern dintre del PSOE, el principal fustigador de qualsevol acord del conjunt de l’esquerra amb les forces sobiranistes, pretén reforçar la prevista aprovació pel Consell de ministres europeu del CETA, com una necessitat ineludible per fomentar el progressisme!

Com poden esser progressistes les negociacions secretes, la creació de tribunals especials per a protegir inversions en lloc d’anar als tribunals dels estats a on es fan les inversions, o que els dictàmens d’unes anomenades «comissions reguladores», condicionin les futures legislacions dels estats? O introduir el lucre cessant com a indemnitzacions obligatòries en cas de voler recuperar les administracions públiques les privatitzacions de serveis públics decidides per les forces neoliberals?O que els interessos dels inversors i dels fabricants multinacionals estiguin més protegits que la seguretat alimentària, els drets mediambientals, els drets laborals, les produccions autòctones o les sobiranies competencials dels poders municipals, regionals, estatals que suposadament i pel principi de subsidiarietat, hauria de fer respectar i fer complir la pròpia Unió Europea?

La suspensió temporal del tractat CETA pel Consell de ministres de comerç de la UE, no ha estat tan sols mèrit del Parlament de Valònia, del que tan despectivament va referència l’editorial de marres. Bèlgica ha de tenir en compta l’opinió dels seus parlaments federals. Però fins i tot el propi Consell Europeu ha tingut que fer una declaració de bones intencions i de promeses de que no es volien privatitzar els serveis públics, ni llevar drets adquirits. « Excusatio non petita, acusatio manifesta». Idò ho demostrin amb el que diuen els texts. Donin temps a l’opinió pública europea perquè els puguin conèixer i debatre’ls.

En qualsevol cas aquest ajornament dona la raó a les persones i entitats que ens hem mobilitzat i ho seguirem fent, perquè no s’aprovin aquests lamentables tractats. Una Europa progressista no es crea des de la burocràcia, la tecnocràcia i les multinacionals. Es crea des de la participació cada cop més articulada de la seva ciutadania. Com la cadena humana simbòlica que des de Gibraltar fins a Tallí, formarien totes les persones que signaren contra el TTIP i els tractats semblants com el CETA.

La ridícula editorial de «El País» el col·loca en el terreny de l’Espanya de xaranga i pandero que criticava Antonio Machado. Entre aquest suposat referent del progressisme i la caverna mediàtica laudatòria del PP i Ciudadanos, es cou l’apuntalament matusser i suposadament regeneracionista del sistema polític espanyol. Si ho volen fer com aquesta defensa «progressista» del CETA, que Déu els hi conservi la vista.

2 comentaris a “El País i el CETA: un progressisme de xaranga i pandero

  1. Molt bones reflexions, Pep.
    Hem de seguir lluitant contra aquests tractats i contra aquesta Unió Europea que sempre ens ha enganat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *