El Papa, la mula i el bou

Diu el Papa de Roma que allò del portal de Betlem amb el bou i la mula escalfant el bon Jesús nat amb el seu alè és fruit de la fantasia. Diu el Papa de Roma que els reis de l’Orient, andalusos per més senyes, van seguir una supernova fins el lloc on havia nescut Jesús, fill d’una extranya parella. No diu res, en canvi, el Papa, sobre la presència d’un caganer a prop de Betlem. Ni si els reis anaven a cavall, en camell o en tractors i remolcs, com acostumen a venir per aquí avui dia.

Les llars es comencen a vestir de Nadal. Les velles figures de pastors, reis i animals ocupen el seu lloc, camí de la cova, l’estable o la barbecana on habiten els membres de la sagrada família, amb l’alè del bou i la mula com a únic sistema calefactor. En un racó de la sala, del menjador, parpellegen desenes de llumetes per entre les branques verdes d’un arbre d’on penjen bolles de colors i petits pares noel blancs i vermells.

La fantasia s’imposa al rigor històric. Abans que el Papa no ens deixés clar el tema, quasi tots teníem assumit ja que en el relat de l’esdeveniment del naixement de Jesús hi havia dosis importants de fantasia o, si més no, de llenguatge simbòlic, molt més comprensible als ulls de la innocència.

En temps de calamitats com els actuals, reivindiquem la imaginació com eina imprescindible per a millorar la realitat. Dibuixem amb la mà dreta bous i mules inexistents per a encalentir els cors que pateixen, mentre amb l’esquerra ajudam a omplir les olles i els tians dels que no ténen i necessiten.

Vivim moments difícils. La situació econòmica de molta gent és dolenta. I en apropar-se Nadal es fan més evidents les penúries. Facem allò que ens prediquen: que la mà dreta no sapi què fa l’esquerra. Que la mà dreta escampi alegria, mentre l’esquerra dona aliments. Siguem generosos, prudents i discrets. Dóna sense que es noti, sense esperar res a canvi. Ni les gràcies.

Així no sonarà hipòcrita el desig exclamat d’un bon Nadal i un millor Any Nou que, tot sigui dit de pas, és el que us vull encomanar a totes i a tots els que teniu la paciència de llegir-me.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *