El pèndol de Newton i el corb

(1) A la meva primera entrada dins El Periscopi, vaig tractar la relació entre acció i reacció a la física i a la política, i quasi un any després, he volgut reprendre aquesta idea, ara que s’acosten eleccions europees i que en poc més d’un any tindrem eleccions autonòmiques.

 

El turnisme efectiu entre el conservadorisme i el progressisme a Balears podria representar-se amb un pèndol de Newton, però que segueix una tendència contrària a les normes de la física; és a dir, que en comptes de ralentir-se, l’energia dels xocs semblen haver-se accelerat.

 

(2) Hem llegit des de fa molts de mesos en aquestes pàgines com la política bauzàrica dinamitava l’Estat Social i del Benestar a la nostra Comunitat. Com les lluites internes s’han avivat i com una gran part de la societat civil, tan apàtica generalment, es mobilitzava contra una política, contra un lideratge. La força del rebot al pèndol segueix creixent.

 

Bauzá i Isern. Bauzá i Cañellas. Bauzá i la Part Forana. El personalisme que tanta energia aplicà el 2011, es torna en contra del seu impulsor, que ha passat de mèl·lera blanca -cit a Matías Vallés-, a corb negre, com en el conte d’Edgar Allan Poe, però amb un tic-tac diferent, on les bolles que transmeten l’energia d’un extrem a l’altre, som els ciutadans.

 

(3) Les eleccions europees han estat fins aquesta setmana una possible fugida per a l’exPresident Bauzá (record una altra entrada on ja el consider exPresident de facto), que finalment tampoc ha rebut la gràcia del seu partit per a abandonar el Govern. Ceteris paribus, i com ell mateix va dir, serà el candidat a la reelecció com a President del Govern balear. Imaginen una segona part d’aquesta legislatura? Ell tampoc.

 

A la política, el contrast i la diferenciació són essencials. Mirin, per exemple, com s’afanen des del PSIB-PSOE a vendre el procés de primàries i la diferència amb el PP, tot i que segueixen el seu model “digital” (a dit) per a la llista a les europees. La diferenciació, però, també és important a nivell intern. Recorden quan Bauzá venia la purga interna?

 

(4) Pensin ara què passaria si dins el Partit Popular apareixera un aspirant a líder, oposat a Bauzá. Una persona disposada a purgar aquells comportaments populistes i antidemocràtics. Una persona que coneixera l’idiosincràsia balear i que no la menysprei. I no sols això, sinó que a més, compti amb el suport de l’aparell dur, cañellista o no, del partit. Si hem dit que Bauzá és avui un corb negre, i que el contrast és essencial a política, ja podem pensar que l’alternativa passa per presentar una altra mèl·lera blanca, un Bauzá per a Bauzá.

 

Arribats fins aquí, els hi deman: ¿No creuen que és frustrant pensar que la caiguda del règim bauzarista es deu a una implosió interna, i no al treball conjunt de l’oposició?

 

(5) Com a la física, en la política no es poden confirmar les hipòtesis fins que no es duu a la pràctica. La principal diferència, però, és que a la política no podem experimentar per a confirmar hipòtesis, i que la força amb la que xoca el pèndol és cada dia major, i el seu tic-tac sona més fort que el tic-tac dels qui esperen per a anar a votar.

 

Veurem quin tic-tac acaba abans. Recorden com acaba el conte de Poe?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *