El PP de Company

Els pronòstics s’han complert quasi a la perfecció: Biel Company ha assolit la presidència del Partit Popular de les Illes Balears amb poc més del 70% dels vots emesos i guanyant a totes les illes (en alguns casos, com a Menorca, per un marge estret) i a gairebé tots els municipis (incloent Marratxí, d’on fou batle el seu rival alguns anys). La lectura fàcil és que el regionalisme ha triomfat per sobre l’espanyolisme, però la tasca que té per davant el nou president no serà, ni prop fer-hi, senzilla.

En primer lloc, cal decidir què fer amb José Ramón Bauzá després d’una campanya que s’ha endinsat dins les qüestions personals i no ha estat, per dir-ho suaument, neta. Alguns afirmen que l’expresident del Govern era conscient de les nul•les possibilitats que tenia de guanyar i que només aspirava a fer una demostració de força per garantir el seu escó de senador autonòmic però, fins i tot donant per aquesta tesi, és convenient que una persona que ha demostrat les seves diferències amb l’actual direcció continuï amb la seva activitat política? No seria millor que recordàs les seves pròpies paraules i acceptar que el seu temps en la vida pública s’ha acabat?

La integració és segurament la paraula més repetida en la finalització d’aquest tipus de congressos (Bauzá la va portar al seu màxim nivell assumint els postulats de Carlos Delgado després del conclave de 2010), però haurem d’esperar a veure què passa amb les persones que han donat suport a l’expresident i, vistes les experiències anteriors, com es gestionaran els temes més polèmics, com ara la llengua (“en español, por favor”) o els acords amb altres formacions.

El símil de l’agulla i el fil, tan de moda en qualsevol anàlisi sobre la situació de les formacions polítiques, és també adequat per a un partit que va passar de tenir-ho tot a perdre gairebé tot el poder institucional. Però des del meu punt de vista, i encara que calmar les aigües no sigui mai senzill, el PP parteix amb avantatge, sobretot per dues qüestions cabdals: per una banda, el substrat electoral que té. En els seus pitjors resultats, va obtenir més de 120.000 vots, que sumats al més que probable retorn dels que optaren per C’s (uns 25.000) i a la recuperació dels que rebutjaven la figura de Bauzá, permeten assegurar que la distància amb la resta de partits continuarà sent important. Per una altra, la manca de projecte comú entre els socis de l’actual pacte de govern, situació que previsiblement s’agreujarà amb la proximitat de les properes eleccions, quan cada formació intentarà marcar encara més la seva tanca de poder.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *