El PSOE va costa avall, però el país encara més

La decisió del comitè Federal del PSOE no ha sorprès, era el guió esperat un cop que a Pedro Sánchez el van defenestrar. Potser tenia més interès el resultat en percentatge de vot per NO i per l’Abstenció, que el resultat ja sabut.

Pedro Sánchez va fer ahir, una «piulada» on diu que prest arribarà el temps en que la militància recuperarà i refundarà el PSOE. Ja ho veurem, el cert és que Mariano Rajoy continuarà de President, una temporada més i els mitjans de comunicació beneeixen aquest sacrifici que segons Felipe González diferencia als grans estadistes dels que no ho són. Queda saber si hi haurà disciplina amb mà de ferro, si el PSC, o el PSIB votaran NO (jo ho dubt) però això no és el més important.

Què farà el PSOE, amb els pressuposts generals de l’Estat de 2017? Què farà el PSOE, davant les mesures que proposarà el PP per complir amb limitar el dèficit, segons marca la Unió Europea? Què farà el PSOE amb la  retallada de les pensions que se’ns anuncia?   Què farà el PSOE davant la criminalització del independentisme? Què farà el PSOE amb la reforma laboral?… aquestes són les preguntes de fons que ens hauríem de fer tots, perquè pot passar que el PSOE estaloni  o s’abstengui i en aquest cas la «gran coalició» sol·licitada per Mariano Rajoy serà un fet, que no haurà passat per la signatura d’un gran pacte d’estat, però serà una realitat. En aquest cas significaria que el PSOE es fa el «Hara-Kiri» tàctic, estratègic, ideològic i electoral i que ha venut els seus vots al que es suposava era el seu «contrari». En canvi, si el PSOE davant aquestes mesures, i ho hem de veure prest, amb els pressupostos generals de l’Estat, vota en contra deixarà al PP i C’S fermats de peus i mans, i la legislatura no podrà durar molt, per tant quin sentit haurà tingut l’abstenció? Pensen alguns que el PSOE amb uns mesos podrà refer-se, elegir nou secretari general i encarar unes noves eleccions amb èxit? Pens que no.

El passat 20 d’octubre el PSOE va votar a favor de la proposició de llei presentada pel PP per reformar la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i  Sostenibilitat financera, sota l’argument que açò permetrà més «finançament» per les CC.AA.  Però el més greu és que el PSOE votar amb el PP i en contra tant de l’esmena a la totalitat, com de les 32 esmenes parcials que va presentar Units Podem. Si el PSOE segueix aquest camí, voldrà dir que «la gran coalició» del PP+PSOE+C’s  és un fet i que el país i els ciutadans veuran empitjorar les seves vides, l’accés a la formació, a l’habitatge, al treball digne.

Dins aquesta bogeria que han fet esclatar Susana Díaz i els Presidents d’Astúries, Extremadura, Aragó o Castella la Manxa hi ha un damnificat més gran que el propi PSOE que cada dia s’enfonsa més, i és el país, entenent per país, els seus habitants, la seva gent. Pocs haurien pensat després d’aquests ja cinc anys de desastres socials i econòmics en que ha enfonsat el PP a l’Estat, i de l’esclat de la corruPPció, amb lligams ben presents avui, perquè recordem-ho el «sé fuerte Luis» o la destrucció dels discs durs dels ordenadors del PP, són fets de l’avui, no del passat, pocs dea, s’haurien imaginat que seguiria en el govern Mariano Rajoy, sense fer res i a canvi de res, al manco C’s va treure 150 mesures, que tot i ser paper banyant li serveixen per intentar rentar-se la cara el PSOE ni açò.

Anem costa avall i sense fre de mà!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *